Amandine Beyer és la violinista solista i directora de Gli Incogniti, la formació que avui interpretarà Les quatre estacions de Vivaldi a l'Auditori de Girona. La seva proposta és imaginativa i respectuosa amb la tradició. Gli Incogniti és un dels grups musicals especialitzats en música antiga més respectats. Hem aprofitat aquesta ocasió per parlar amb una de les millors intèrprets del moment.

Expliqui'm el canvi de rumb a partir d'estudiar violí barroc a la Schola Cantorum Basiliensis.

Quan encara era una nena tenia una professora de violí magnífica: imaginativa, didàctica, sempre estava pensant en la músicaÉ i l'aprenentatge al Conservatori de París no em va aportar gran cosa. En acabar els meus estudis allà i, per casualitat, vaig entrar a la Schola i és aquí on em vaig retrobar amb el plaer de fer música, descobrir nous repertoris i una nova llibertat per la seva interpretació.

Què recorda de l'aprenentatge amb Chiara Banchini?

Sobretot ens parlava de la retòrica, de l'aspecte cantabile de la música, de pensar sempre en el text -fins i tot en la música instrumental!- buscant "l'afecte" de cada obraÉ Em va obrir les portes d'un món que intuïa però que havia perdut o oblidat.

Com definiria el seu pensament interpretatiu respecte dels seus antecessors?

No puc erigir-me en la portaveu de tota una generació, però pel que fa a mi, crec que tenim la fortuna de tot el treball que ja han fet els nostres professors. Això facilita les coses, però també correm el risc de no seguir buscant, d'acomodar-nos en la tradició. Sento plaer en "redescobrir" per a mi cada dia el repertori i, per tant, redescobrir-lo per al públic que l'escolta.

Les quatre estacions mantenen la idea estètica de l'època de la fascinació. Aquests quatre concerts de l'Op. VIII causen una sensació similar, no creuÉ?

Per això l'hem gravat una vegada més: perquè també a nosaltres ens meravella. Cada vegada que l'assagem ens sorprèn la facilitat amb què Vivaldi obté l'efecte necessari. Una escriptura senzilla però molt refinada i que és fantàstica per representar la narració del text literari al que fa referència.

Com ha estat el procés de recreació de la partitura?

El nostre grup és una formació reduïda de cambra i a mi m'agrada molt que cada músic aporti la seva personalitat, el seu caràcter i les seves experiències perquè això enriqueix molt l'obra.

Em podria definir la sonoritat de Gli Incogniti?

Els músics són de procedències molt diverses, encara que predominen els italians i això influeix. Busquem una sonoritat de grup rodona i densa, però on hi hagi diferents matisos i timbres. Quan estem a l'escenari imagino que estem creant una energia sonora que intentem transmetre a la sala. A vegades no sé si ho aconseguim!

Queda molt repertori de Vivaldi en què treballar?

En aquest treball discogràfic hem tingut la sort de treballar amb un musicòleg genial, Olivier Fourés, que va proposar de gravar una versió nova d'un concert que acabava de descobrir a la Biblioteca de Dresde. En tot cas no som fanàtics de gravar una obra que ningú hagi enregistrat abans.

Expliqui'm la història del seu violí i les seves característiques.

El més curiós és que el meu violí barroc és molt nou. Va ser construït el 1996 per Pierre Jaquier, un lutier que admiro molt, segons un model Amati. Cada dia estic més contenta d'aquest instrument. Contràriament, el violí per al repertori de finals del s. XIX i el del s. XX és força antic -de principis del s. XIX. Un petit canvi de rols.

Quins seran els principals projectes per aquest any que ve?

Tenim previstos els enregistraments de la música del violinista italià Nicola Matteis -una música extravagant i bella- i la de Johann Rosenmüller, a l'etapa veneciana.

El circuit espanyol és força diferent que la resta d'Europa. Ens queda molt per fer?

Possiblement les estructures de programació estiguin més consolidades a França, per una qüestió de tradició. Però el que m'agrada d'Espanya és que el públic és molt més jove. L'any passat discutíem sobre la renovació del públic i tinc la impressió que a Espanya aquesta serà més senzilla.