la nit més màgica de l'any

Penso que és la nit de la il·lusió. La nit més màgica de l'any. Una nit on la gent es transforma. Els petits són els protagonistes i els altres? Què passa als que no som petits? Que se'ns encén aquesta llum, aquesta il·lusió que un dia tots hem portat dintre. Molts són els que l'han pogut transmetre. Aquests nens i nenes d'ahir després han passat a ser els pares i avis d'avui i de demà i han pogut viure amb la mateixa intensitat que varen viure els nostres pares.

Si us fixeu la cara que fa la gent que omple els carrers i places de la nostra ciutat i altres pobles el dia 5 veureu com traspua a cada rostre una sensació de felicitat des del més petit fins al mes gran. No sé si em podeu entendre. És una mena de lluminositat indescriptible: aquests dies són molts els que pensem i ens preocupa com seran els Reis en algunes de les llars del nostre país. Tindran alguns nens el que han demanat? Molts seran els nens que no els han deixat allò que volien, però no patiu, no hi ha cosa més tendre que la innocència d'un infant per entendre que ses Majestats han d'acontentar molts nens al llarg del seu viatge. Pot ser que alguna cosa hagi fet fallida però hi ha nens que estan ingressats als hospitals i els Reis, com és natural, hi tenen una atenció especial. Sempre hi haurà qui està acostumat a molt i tindrà molt i el que té poc rebrà poc. Però no és la quantitat el que et fa feliç. És tenir viva la il·lusió i això és el que hem de procurar els grans: que la flama de la il·lusió no se'ns apagui mai, encara que tots sabem que arriba el dia. Però que almenys la il·lusió ens perduri per sempre i penso que així és. Només caldria que en un moment del dia de Reis haguéssiu visitat qualsevol residència d'avis per comprovar l'emoció amb què esperen a ses Majestats. La seva cara es transforma i la il·lusió els envaeix. El regal no importa. Sols cal allò que van conèixer de petits i encara conserven: la "il·lusió". Els avis que es troben a casa i pel motiu que sigui estan sols, penseu que si un Rei truqués a la seva porta comprovaríeu com l'emoció s'apodera de la seva persona, aquesta és la màgia que després de tants i tants anys té la Nit de Reis.

Jo voldria trencar una llança a favor de tota la gent que treballa als hospitals, residències geriàtriques o qualsevol altres centres que acullen petits, adolescents, gent amb problemes o grans, perquè aquests treballadors i treballadores, voluntaris i gent que treballa en aquestes dates amb la seva il·lusió transmeten una espurna d'alegria. Perquè aquests dies, mancats dels teus, per malaltia o per vellesa o qualsevol altre motiu, aquests grups de gent treballen amb escreix guarnint cada racó de cada planta d'hospital, de geriàtric, consultori, sala de visites, perquè tota aquesta gent senti el caliu d'estar amb família. Tant de bo encara hi hagués més voluntaris per visitar aquestes persones en aquestes dates. Jo he viscut les dues experiències, visitar-los en aquestes dates i cregueu- me que és emocionant per ells i pels acompanyants. Però és tan gratificant! També he estat ingressada un dia 5 de gener de fa anys. I no puc descriure la tremolor i l'emoció que va sentir la meva persona en sentir arribar gent de l'hospital cantant Nadales que havien preparat ells mateixos juntament amb la visita del Reis.

Per això us dic que des que el Nadal és Nadal han passat molts anys i la Nit de Reis continua essent la nit més màgica de l'any "i amb més il·lusió" i hem de procurar que aquesta festa no ens sigui mai suplantada per cap altra. Tot el contrari, l'hem de fer créixer per continuar transmetent-la de generació en generació. Tot i que no puc oblidar que hi ha persones que tenen marcada amb dolor aquesta data entre d'altres, vull tenir un record entranyable per en Jordi que ens va deixar al despertar l'adolescència i el seu comiat va ser en aquesta data. Ara penso que pels qui l'esperaven a dalt va ser un gran regal de Reis.