En Quim té un altre grup de música instrumental (Sinevara), és a dir, sense veu. Les ganes de fer cançons senzilles amb què expressar els seus sentiments van fer que cerqués algú amb qui poder formar una altra banda. "Sempre havia volgut encetar un nou projecte amb dones", diu en Quim. Va conèixer la Len, la veu perfecta que complia el seu objectiu. Junts van decidir crear Delên. Són dos però compten amb una banda per a les seves actuacions a Menorca i una altra per als concerts a la Península.
El seu disc es diu Sa roba estesa, és una manera d'anunciar que mostreu el que sou?
Amb aquest títol hem volgut ensenyar unes cançons que hem fet de manera molt natural. Molta gent penja la roba al carrer i, per tant, mostra el que té. Nosaltres també ho fem però a la nostra manera: presentant aquest disc.
D'on surt el nom de "Delên"?
En Quim toca amb Sinevara, el seu grup de rock instrumental. Quan va néixer Delên va voler treure's responsabilitats de sobre i que fos la Len qui assumís la direcció del grup. D'aquí "de" (de donar) "len". L'accent circumflex és per emfatitzar la pronunciació i per fer-ho bonic.
Les cançons que presenten parlen d'esperança, somnis, sentiments, etc. però sempre amb un aire trist. És tracta del seu estat d'ànim o és només un recurs estilístic?
(riuen) Molta gent ens diu que el disc és depressiu. En realitat, no és que hàgim volgut fer cançons tristes però, és clar, parlar de sentiments, toca la fibra. Són peces melancòliques perquè expliquen coses del nostre interior. Ja ens agradaria fer cançons de festa també!
De seguida que neix un grup nou, no es tarda gaire a atruibuir-li una etiqueta. A vosaltres us han posat la de pop-folk o pop acústic. Hi esteu d'acord o us en desmarqueu?
La veritat és que ens agrada més que les etiquetes vinguin de fora i que, a més, siguin variades. Això vol dir que no estem fent res repetit, sinó que el nostre ventall d'influències és molt ampli.
Com és que van decidir establir-se a l'Empordà?
Fa dos anys que vam començar a fer concerts per Menorca per tal d'estalviar diners, amb l'objectiu de gravar el disc a fora. A Menorca, estàs molt aïllat, és difícil fer música des d'allà. Vam decidir sortir de l'illa. Tots dos havíem viscut amb anterioritat a Barcelona i teníem clar que no volíem instal·lar-nos-hi. Buscàvem un espai que s'assemblés més a la nostra terra. Com que teníem amics a l'Empordà, va ser fàcil trobar-hi un lloc per viure.
Últimament es parla molt de l'escena bisbalenca. Aprofitant que s'han establert al Baix Empordà, tenen la intenció d'identificar-vos-hi?
El fet que coneguem en Jaume Pla (Mazoni), en Miquel Abras, en Sanjosex, el Chico, etc. és gairebé casualitat. Quan vam arribar aquí, vam voler posar-nos en contacte amb gent autòctona que ens pogués ajudar a fer el disc i per això vam conèixer en Jaume, que ens l'ha produït i, una mica a través d'ell, la resta de gent, alguns dels quals col·laboren al disc. Estem encantats amb la gent de la Bisbal però la intenció no és formar part de la seva escena.
S'ha dit de vosaltres que són els nous Ja t'ho diré, què en penseu?
Ja ho hem pensat algun cop. Però, en realitat, és pura coincidència. Suposo que el fet que a Menorca no hi hagi gaire sortida musical hi ha influït en tots dos casos. No ens fa res que ens hi comparin però és evident que hi ha grans diferències.
