A partir d'avui, Olot estarà representat - una mica més - a l'Eixample de Barcelona. I és que després que RCR Arquitectes deixessin la seva petja en una illa de Sant Antoni en forma de biblioteca i un espai per a gent gran, avui l'interior d'aquesta illa quedarà batejat com a Jardins de Càndida Pérez. Aquesta cupletista i compositora, la figura de la qual s'ha estat reivindicant darrerament des d'una plataforma, era filla d'Olot i va representar una de les màximes figures de la música popular a les primeres dècades del segle XX.

Aquest homenatge ha sorgit a partir d'un procés de participació realitzat des del CEIP Ferran Sunyer. És així com l'acte d'inauguració d'aquests jardins comptarà amb una participació molt activa dels alumnes d'aquest centre, que hi durà el seu grup de sardanes, els grallers i una coral.

Cándida Pérez va sortir del seu Olot natal l'any 1914, per provar fortuna a Barcelona com a cantant de "varietés". A més de triomfar com a solista, va deixar per a la història peces com La Marieta de l'ull viu, L'orfeonista, o el cuplet El noi de la mare, inspirat en aquesta popular cançó nadalenca.

Des de RCR Arquitectes, Ramon Vilalta explica que és un fet "molt especial" que s'hagi escollit el nom d'una olotina per batejar un espai 100% garrotxí. "Sempre deixem alguna cosa nostra en tots els nostres projectes, hi transmetem les nostres vivències i orígens, i que aquest espai públic porti el nom d'una olotina ens sembla fantàstic", apunta l'arquitecte.

Una roureda a Barcelona

I és cert que els arquitectes Aranda, Pigem i Vilalta sempre porten el paisatge de la Garrotxa als seus projectes; en aquest cas, ho han fet amb els elements vegetals que ornaran el pati interior. "Per entrar a l'illa hi ha una avinguda de tamarius", detalla Vilalta, "i la resta de l'espai està format per roures", en homenatge a la ciutat d'Olot, enclavada en una vall que antigament era una roureda. "Ens vam assessorar per saber si aquests arbres viurien bé a Barcelona, perquè no n'hi ha gairebé enlloc, i ens van assegurar que no hi hauria problema", comenta l'arquitecte. Així que en uns anys, quan els arbres hagin crescut, "es crearà un espai que farà molt de goig".

Al marge de l'orgull que l'arquitecte té com a pare de la criatura, ha estat un jurat extern qui ha valorat "el goig" que fa aquest projecte. I és que va ser finalista al Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europa - Mies van der Rohe 2009, els guardons més prestigiosos que s'atorguen dins d'aquest àmbit en l'àmbit europeu. Tot i que finalment no es va poder alçar amb aquest premi biennal - l'afortunat va ser el despatx Snøhetta, pel seu projecte per a l'Òpera i el Ballet Nacional de Noruega a Oslo-, és evident que la tasca d'aquest despatx olotí és ja reconegut en l'àmbit internacional.

Vilalta explica que l'obra completa és oberta de fa uns mesos: "La zona ha anat evolucionant, primer es va poder veure el casal, després la biblioteca, i finalment l'espai interior al qual avui es posa nom". Per fer-ho es comptarà amb la presència dels alcaldes de Barcelona i d'aquest Olot que a partir d'ara tindrà una petita delegació al carrer Comte Borrell de Barcelona.