13 de setembre de 2009
13.09.2009

Un llibre "salva" unes 1.500 paraules pròpies del parlar de Palafrugell

Maria Bruguera i Carles Serra rescaten expressions i frases fetes en vies de desaparició

13.09.2009 | 02:00

El fruit d'anys de treball de camp i de moltes reunions amb l'afectuosament anomenat "consell de savis" de la vila de Palafrugell ha vist la llum en format de llibre. Coses sentides (Edicions Baix Empordà) aplega unes 1.500 paraules, expressions i frases fetes pròpies del parlar palafrugellenc.
Els coordinadors del volum, Maria Bruguera i Carles Serra, consideren que el parlar de Palafrugell "s'està perdent a marxes forçades" amb l'espctacular increment de població i troben assenyat que el contingut del seu llibre passi a formar part dels materials escolars per intentar salvar la riquesa lingüística empordanesa.
Bruguera i Serra anomenen "palafrugencades" a termes que encara són en bona part vius i que exclusivament es poden escoltar als nuclis de Palafrugell, Llofriu, Calella, Llafranc i Tamariu, encara que estiguin en recessió.
Una "palafrugencada" és el mot "trefí", que originalment feria referència a un tap de molta qualitat. Les expressions recollides troben origen en les activitats tradicionals realitzades al municipi, com la indústria surera, la pesca i l'agricultura, móns que avui ja no són preponderants.
Per analogia, es diu "trefí" als objectes d'alta qualitat, però també es pot aplicar a una senyoreta o a un senyoret de bon beure: "Mira quin trefí que passa!".
Amb el llibre Coses sentides podem saber que, a Palafrugell, la primavera porta les "neretes" per comptes de les orenetes, que la "massica" està relacionada amb el regateig al mercat del peix i que la "garoina" és el que en altres latituds s'anomena eriçó de mar.
Si "sembles de Can Barris" és que tens -o aparentes tenir- un gran poder econòmic. Els Barris de Palafrugell havien prosperat en la indústria surera i lligaven els gossos amb llangonisses.
Del turmell en diuen "clavia", morir o arruinar-se és "quedar de anoca enlaire" i no tenir la veu massa clara, "tenir tos de missa de sis". De la gola en diuen "canyó" i anar a l'altre "canyó" és engargussar-se.
Han integrat el "consell de savis" Josep Piferrer, del sector del suro; Albert Sàbat, representant del món del mar, a més de Sebastià Figueres, Jordi Oriol i Josep Roura, tots ells gent d'edat avançada i memòria fresca.
Els coordinadors del llibre han intentat suprimir les paraules també usades en altres contrades per limitar-se a les "palafrugencades". N'han recollit unes 1.500 que es presenten com les entrades d'un diccionari, compaginades a través d'unes 150 pàgines amb il·lustracions d'artistes com Joan Aliu, Lluís Bruguera, Mariona Carreras, Anna Grimal, Miquel Llenas, Jordi Plana, Tano Pisano, Josep Puig, Maria Ribot i Joan Serra.
"Estem contents", declara Maria Bruguera a aquest diari, i afegeix que ara que es difon el seu treball, molta gent vol col·laborar i portar més paraules. La investigació lingüística no s'acaba mai i els editors no descarten en un futur una segona edició corregida i ampliada.
La presentació del llibre va tenir lloc aquest dijous al Teatre de Palafrugell en un acte a càrrec de Miquel Martín, autor de la novel·la Cabells de Medusa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona