La novel·la negra nòrdica avui és boom, Larrson és un fenomen internacional, però l'islandès Indridason, Mankell, Fossu i un llarg etcètera, també. Tots ells posen l'anomenat «estat del benestar» de cap per avall en clau policíaca.

Ara trepitja Espanya amb força el noruec Jo Nesbo amb "Nèmesi", una reflexió sobre la venjança.

Jo Nesbo (Oslo, 1959) és un tot un símbol a Noruega, on ja és tan conegut, i sense exagerar, com ho són dos dels pares noruecs de la literatura: Henry Ibsen o el premi Nobel Knut Hamsun, autor controvertit pel seu suport al règim nazi.

I és que Nesbo, a més d'escriptor i de ser el creador del singular policia Henry Hole, lidera un grup de música rock, escriu contes per a nens, realitza curts, va ser un brillant economista i ha estat guardonat amb tots els grans premis literaris, entre ells, el Glass Key Award, el Riverton Prize i el Norvegian Bookclub Prize.

"La meva intenció no és reflectir la societat noruega. Jo busco la bona novel·la negra i les seves claus, però paral·lelament el meu país, avui, és juntament amb Amsterdam el que major índex de morts té per sobredosi. Les lleis són molt toves. Som molt ingenus i hi ha molta violència, tràfic de drogues i de contraban", explica aquest escriptor, que sol a Noruega ven més 250.000 exemplars de cada títol.

Una xifra espectacular per a un país que no arriba als cinc milions d'habitants, però és que Noruega és molt lectora. S'estima, segons Norla, l'entitat estatal que impulsa la literatura noruega a l'estranger, que cada noruec llegeix com a mínim 16 llibres a l'any.

Amb l'estructura clàssica de novel·la negra nord-americana, amb tots els seus clixés, i amb Oslo darrere, Jo Nesbo ha traçat en "Nèmesi" una història sobre la venjança i el càstig, trufada de reflexions filosòfiques, cites mitològiques i fins a la defensa de l'ètnia gitana: "Van patir tant com els jueus però en ells era alguna cosa habitual", adverteix.

A "Nèmesi", publicada per RBA, Harry Hole, el policia antiheroi de la Brigada de Delictes Violents d'Oslo, alcohòlic i atractiu, que intenta buscar justícia social i alguna cosa de pau i harmonia en la seva atzarosa vida al temps que escolta a Police, només recorda que la nit anterior va cometre la insensatesa d'acceptar la invitació d'Anna, una antiga xicota que ha aparegut morta aquest mateix matí.

Mentrestant, per Oslo es mou un atracador que acaba de matar a una empleada perquè el caixer ha trigat uns segons més d'allò previst perquè li donés els diners.

Una trama inicial que només és el principi d'un laberint trepidant, filat amb fredor i amb la precisió d'un rellotger, per parlar de la venjança, i d'aquí el títol "Nèmesi", que fa al·lusió a la deessa de la venjança en la mitologia grega.

"Els assassinats normalment no es fan amb ànim de lucre, en la meva novel·la els sentiments i les passions són la cosa més important -argumenta-, i es pot fer un paral·lelisme amb els personatges d'Ibsen, que amb les seves accions, i no amb les seves paraules, demostren el que senten, traient-se capes de ceba fins a quedar-se despullats. I això ens acosta al problema de la maldat: si aquesta existeix en tots els éssers humans o no", es pregunta.

"Aquesta és la qüestió -continua-, saber si en cadascun de nosaltres hi ha una llavor de violència, o per quin l'ésser humà no sol mata per sobreviure".

Alt, ros, sense afaitar, vestit amb una cuidada deixadesa i aficionat al futbol -"m'encanten el Barcelona i el Madrid", confessa-, Nesbo reconeix que té semblant amb el seu protagonista, al qual ja li ha dedicat set llibres.

A Espanya es va publicar "Petirojo" el 2000, el primer de l'anomenada trilogia noruega, amb el qual es va donar a conèixer Harry Hole, un personatge encunyat després de molta investigació en comissaries.

I sobre el perquè de l'èxit de la novel·la negra nòrdica, Nesbo creu que és "perquè està molt ben escrita". "La novel·la negra serveix per posar-te en molts racons i poder explicar moltes coses que costa veure", conclou aquest autor, per a qui els pares de la novel·la negra nòrdica són Söwall i Wahlöö, un matrimoni comunista molt crític amb el sistema que es va donar a conèixer en els anys 60.