El compositor guixolenc Lluís Lloansí morí el dia 6 de novembre passat, a Barcelona. Lloansí, que tenia 94 anys, era el més longeu (vull dir el més vell d'edat) dels compositors actuals, juntament amb Joquim Soms i Tomàs Gil. Havia nascut a Sant Feliu de Guíxols, el 25 d'agost de 1914. Tot i que la música no va ser mai la seva principal ocupació, Lloansí va viure per la música, i va ser un compositor i director de renom.

Un altre guixolenc, Josep M. Vilà i Gandol, va ser el seu mestre.

La carrera musical de Lloansí es va desenvolupar bàsicament a Barcelona, però absolutament sempre va tenir com a punt de referència la seva població nadiua, Sant Feliu de Guíxols. Va dirigir l'emblemàtica cobla Barcelona, i més recentment, la cobla Ciutat de Terrassa. Va ser aquesta darrera formació vallesana la que, conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, li va dedicar un homenatge quan el músic complia 90 anys, el 2004, a més d'un CD recopilatori titulat Lluís Lloansí, intimisme musical d'un poeta de Sant Feliu de Guíxols. El treball recollia 12 de les seves sardanes, escollides d'entre una cronologia de 27 peces.

El 1960 Lloansí va rebre el premi Ramon Serrat al Concurs Barcino, amb díptic de sardanes inpirat en Verdaguer, titulades Flor de neu i Gentil però, a més, Flor deneu també va rebre el trofeu Sant Jordi. El 1978 Albada a Lloret conqueria el segon premi en aquella població selvatana, i repetia segon premi en el mateix certamen el 1980 amb Vila blanca de Lloret. El mateix 1980, les Borges blanques, Ciutat Pubilla, va rebre el premi del Pubillatge. Dues roses i un clavell, dedicada als seus néts, va ser finalista al premi Joaquim Serra 1981. L'any següent, Visca la Pau! va ser finalista a La Sardana de l'Any. El 1985 Tardoral va rebre als premis Ceret-Banyoles el premi del jurat i també el del públic.