Poemes durs i bells, una visió de la realitat descarnada causada per l'encaix en una societat poc amable, un artista tancat en el cos d'un funcionari de Correus. Charles Bukowski també va ser tot això més enllà de les drogues i el sexe, però aquests temes escandalosos i crus que suposen només el 30 per cent de la seva obra són els que més se li coneixen. O així ho creu Ute Lemper, la cantant i actriu alemanya que avui estrena al Teatre Municipal de Girona The Bukowski Project, una obra que no vol obviar aquesta part de la producció de l'escriptor, però sí donar-ne a conèixer el 70 per cent restant; "una obra poètica ingent" que va molt més enllà, com afirma Mario Gas, el company a l'escenari de la magnètica intèrpret.

Aquest és un projecte a dues veus a partir d'una idea original de la mateixa Lemper, meravellada per l'escriptor. "És una poesia sovint difícil de trobar, de ritme complex", explica, però tot i així es va atrevir a posar-hi música i convertir una trentena de peces en cançons. Mario Gas, per la seva part, dirigeix el muntatge i ha treballat amb el seu equip habitual (l'escenògraf Álvaro Luna i l'il·luminador del Teatro Español Paco Ariza), i recita en castellà aquests poemes. Gas afirma sentir-se "fascinat" per l'actriu alemanya, així que quan se li va proposar de participar en el muntatge no ho va dubtar.

Bellesa, tristor i dura realitat

Una primera part de The Bukowski Project consisteix en un recital de Bertolt Brecht i Jacques Brel, passats per un "filtre Bukowski". La segona són els poemes de l'escriptor nord-americà, seleccionats i musicats per Lemper, amb arranjaments de la seva banda habitual. "No va ser complicat escollir-los, perquè vaig tenir clar quin ritme i quina estructura buscava", explica l'actriu, "però sí que hi va haver una tasca molt llarga de lectura i descartaments successius fins arribar a la selecció definitiva".

Els poemes escollits, "profunds, que parlen sobre la impossibilitat de ser feliç, bells i tristos" segons Lemper, es divideixen en diversos capítols. Els records de la dura infantesa i la pèssima relació amb el seu pare, la relació amb les dones (i "la convivència, les baralles i els whiskies" com puntualitzava Lemper) i la solitud són els eixos temàtics de la selecció. La música que ha creat la cantant, segons afirma aquesta, ha servit per fer més neutra una poesia amb una visió "profundament masculina" de la realitat.

Lemper es va documentar amb el visionat de reportatges i entrevistes amb l'escriptor, i es va trobar amb Linda Bukowski, la seva dona. Segons va explicar, té la intenció d'enviar-li una còpia del muntatge, que vol representar a diversos països amb intèrprets nacionals. A Espanya, està previst que es pugui veure a Bilbao, Santander i Madrid ("és clar que voldria que fos al Teatro Español, però si no quadra dins la programació no em cauran els anells per dur-ho a un altre espai", afirmava Gas).

Sobre la contemporaneïtat de l'obra de Bukowski (1920 - 1994). Lemper afirma que és del tot actual: "Avui dia l'èxit també es mesura per l'estatus, per la comercialitat i pel suport dels mitjans de comunicació". La carrera de Bukowski va alçar-se tard i durant molt de temps va ser "un ningú, ni ell mateix es creia un artista, i això fa que la seva obra no sigui gens pretenciosa", manifesta l'artista.