Entre els exemples, els experts han constatat el desplaçament d'alguna espècie de bavosa o delfins a aigües catalanes, quan fa poques dècades la seva presència era "estranya" i es trobaven sobretot a aigües més meridionals. Així mateix, els períodes de cria associats a la temperatura de les aigües també han variat, com és el cas de la sardina "alacha", que ha passat de criar-se en latituds pròximes al Delta de l'Ebre a ser criada a Blanes. Els experts recorden també la pèrdua de la meitat de la biomassa d'algunes espècies l'any 1999, 2003 i 2006 en punts concrets del mar Mediterrani, en episodis de "mortalitat en massa a gran escala" per la mort del teixit d'algunes colònies, en no barrejar-se adequadament les corrents i en estar més temps de l'habitual aigües de 24 graus en la superfície del mar. Aquestes tendències es relacionen amb el canvi climàtic.
La temperatura de les aigües superficials del mar Mediterrani occidental septentrional va pujar durant l'últim terç de segle al voltant d'un grau centígrad, quan en 50 anys l'augment de les aigües oceàniques superficials a nivell global (fins als 300 metres de profunditat) va ser de 0,31 graus, assenyala una publicació de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, l'informe "Aigua i Canvi Climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya", elaborat per diversos experts i que recull els estudis més recents sobre els impactes que l'escalfament global pot tenir en els ecosistemes marins, analitza els canvis previstos al Mediterrani i conclou que aquest serà "molt diferent" al conegut durant el segle passat. El catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB) i un dels autors de l'informe Joandomènec Ros afirma que el mar i les costes catalanes ja noten els efectes del canvi climàtic, ja que l'augment de temperatura cap als 20 metres de profunditat ha estat en realitat d'1,2 graus (0,7 graus a les aigües a 80 metres). La publicació evidencia la importància del pH de l'aigua marina en la supervivència d'estructures esquelètiques a base de carbonat (corals i organismes amb petxina), ja que, com més fred fa, és pràcticament impossible la presència d'aquestes espècies. A més, es recorda que els oceans són grans captadors de CO2, per la qual cosa, com més presència en l'atmosfera d'aquest gas, els mars atraparan més, fet que al seu torn augmentarà l'acidesa de l'aigua, reduirà el pH i això suposarà un canvi enorme per al plàcton, la base de la cadena tròfica marina. L'estudi especifica que el canvi climàtic no necessàriament ha implicar canvis en la quantitat de nutrients en el litoral o mar endins, però alguns processos generats o afavorits per aquest canvi sí poden suposar modificacions en el règim habitual d'aportació de nutrients, i per tant en la producció primària. Així mateix, en un mar més càlid les poblacions de bacteris, vegetals i animals podran adaptar-se millor o pitjor als canvis, fet que permetrà una expansió o una desaparició dels seus hàbitats tradicionals a un ritme encara desconegut. A part, els canvis podrien recruar-se per episodis catastròfics de ratxes fortes de vent (presència de meduses...), grans tempestes amb més aportació de residus orgànics als mars i canvis en el règim de corrents.
