La recerca acadèmica, dirigida per Jordi Berrio, ha permès compilar 92 publicacions periòdiques en paper, de les quals 36 estan dedicades a l'ensenyament (editades per escoles religioses) i, la resta, impulsades per la mateixa institució eclesial (Butlletí de l'Església, Full Parroquial, la revista El Senyal...), moviments de l'Església, parròquies, santuaris, d'entre d'altres entitats. També són rellevants els 91 suplements del Full. Entre d'altres característiques de la comunicació a la diòcesi, la tesi explicita la tasca de les comunitats religioses com a editores, la proliferació de capçaleres per a la utilització de la informàtica a nivell d'usuari i la presència institucional del catolicisme a la ràdio des de 1940. Àngel Rodríguez és periodista de la Delegació de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Girona.

Vostès fa centenars d'anys que estan comunicant...

De forma metafòrica podríem dir que ja els evangelistes van ser uns grans periodistes, perquè van voler narrar els fets de Jesús d'una forma senzilla a l'abast de tothom. Jesús mateix va ser un gran comunicador: discursos, paràboles, gestos...

A qui beneficia l'actual atomització de la informació catòlica a Girona?

A tothom en general, si es tenen coses a dir. La revista El Senyal, per exemple, dóna acolliment, amb dues o tres pàgines cada mes, a delegacions diocesanes que, per si soles, no podrien fer una publicació per manca de recursos. Altres delegacions o entitats tenen la seva pròpia revista perquè fan moltes activitats o tenen molts col·laboradors.

Per vostè, quin és l'espai comunicatiu dels mitjans de l'Església? Quines funcions...

La meva tesi ha estudiat els mitjans de l'Església entesa no només com a institució sinó també com a "comunitat de creients" (Poble de Déu). Per tant, l'espai és molt ampli i divers. Un exemple: hi ha revistes parroquials que fan funció de revista local, com Arenys Vida Parroquial (Arenys de Mar), Estela (Calella), Revista de Banyoles (la parròquia hi té un 20% de les accions) o, fins i tot, Alimara (Olot). També hi ha casos com La Nova (Salt), que ara és en versió digital, o El Batec (Arenys de Munt).

El consum és, bàsicament, per una raó emocional?

Depèn. Lògicament la gran majoria busquen persuadir, però n'hi ha que, simplement, volen informar.

Penso que, a vegades, l'Església parla, als seus públics, de forma poc comprensible.

Si vostè es refereix a la institució és possible, però també ens passa quan escoltem un químic o un metge. Més d'un hagué de buscar la paraula "isquiotibials", ara fa uns dies, per saber de què s'havia lesionat Ibrahimovic.

Per quin model optaria: Un mitjà eclesial molt identitari? O un de més difuminat per atraure nous públics?

Des de la meva experiència com a presentador i director dels programes de ràdio Església Viva i El Mirall (que són identitaris, per ser oficials, del Bisbat), intento vendre el producte amb el màxim de senzillesa i, com més atractiu sigui, millor. Dient les coses molt entenedores i que puguin ser d'interès.

Els mitjans generalistes es queden amb les xafarderies, allò superficial, de l'Església?

Seria interessant que els grans mitjans, de la mateixa manera que tenen un especialista en economia, tinguessin un especialista en religió, independentment de si és creient o no, amb uns estudis mínims en teologia. Avui ja es pot estudiar teologia per Internet o de forma presencial als vespres. D'aquesta manera s'estalviarien, possiblement, les xafarderies i els mitjans tractarien temes eclesials en profunditat i seriositat.

Quin són els inconvenients d'Internet per a l'Església?

Cap. Tot són avantatges. És una gran plataforma comunicativa, com ho va ser en el seu dia el telèfon. Hi ha qui no s'hi ha posat perquè ho veu complicat. Simplement, haurien de rebre una formació.

Un mitjà eclesial ha de ser crític amb el poder civil quan aquest és contrari als valors cristians?

Sí, totalment, de la mateixa manera que una entitat civil pot criticar l'Església. L'opinió és lliure i s'ha d'acceptar independentment d'on vingui. Ara bé, en ambdós casos, amb fonaments.

És convenient, en temps de polítiques de comunicació molt agressives, una estratègia discreta dels bisbes?

No. Els bisbes han de dir què pensen independentment de si uns determinats mitjans de comunicació són "agressius", o no, amb ells. Amb tot, sempre hi ha adjectius que poden embellir declaracions.

Proposi tres idees per millorar la comunicació de l'Església a Girona

Tractar temes actuals des de l'òptica cristiana. Informar d'allò que vol el lector o oient. Utilitzar infografia (revistes) i sons (ràdio) moderns.