L'escriptora, que presenta aquesta setmana el llibre, afirma dur aquest vers «com un amulet, a l'infern de l'americana». Ha engendrat aquests poemes en nits d'insomni; n'és la mare, però en aquests textos hi ha alenades paternals que van de Lou Reed a Fabra, de Nick Cave a Ausiàs March. És cert que la taxa de natalitat és baixa, i en el cas de la poesia encara més, però encara hi ha lloc per a l'esperança. La jove (però no primerenca) mare és la Maria Cabrera (Girona, 1983), i la nounascuda porta per nom La matinada clara. El bateig es farà a la ciutat natal de la progenitora, i serà doble: divendres a la Llibreria 22, i dissabte a La Llibreteria.

Doctoranda en Lingüística i escriptora de poemes. Viu com una contradicció estudiar la llengua com a ciència i el gaudi de l'escriptora com a art?

Tot al contrari, perquè en la mesura que jo sóc estudiant de fonètica i fonologia, m'acosto a la poesia des de la base del pur so. Algú va dir que la poesia deixa de ser-ho si s'allunya de la música, i jo intento treballar amb les paraules i la seva sonoritat. La forma i el so dels mots són per a mi una pedrera d'on extreure material.

Parlant de música, grups com Manel o Las Migas han musicat poemes seus. Què sent en escoltar els seus mots en boca d'altres?

Em resulta estrany, curiós i ric alhora, i em sobta la cadència que altres persones imprimeixen als meus versos. Hi ha cançons que m'han arribat més que d'altres, però en ocasions ha passat el cas invers: ara ja em costa sentir els poemes sense aquella música. És el cas de Cançó dels dies de cada dia, inclosa en aquest llibre i que ha versionat Miss Carrussel; o un de Jonàs, el meu primer poemari, que ha inclòs Bikimel al nou disc.

Fa vuit anys va guanyar l'Amadeu Oller per a joves poetes, i continua essent-ho. Quan es deixa enrere aquesta denominació?

Jove s'aplica amb una elasticitat graciosa, però amb els artistes no hi ha una frontera com quan ens treuen el Carnet Jove i ens fan el + 25. Suposo que amb Jonàs era realment molt jove, i tot i que és difícil criticar els propis poemes perquè són fills a qui t'estimes amb tots els seus defectes, en llegir-lo avui hi veig tics de joventut, coses que no escriuria ara . Sóc jove, però he llegit i viscut més.

Cada text del poemari està acompanyat per una il·lustració original de Maria Alcaraz.

Som amigues de fa molt, i quan vaig començar a escriure els poemes vaig decidir que la primera persona a qui els enviaria seria ella. Ha assistit a tots els "parts" en directe, i va fer les il·lustracions com un regal. I quan va sorgir l'oportunitat de publicar hi va començar a treballar més a fons, però sempre des del seu propi punt de vista, des de la visceralitat.

Ha escrit el llibre a cavall entre Barcelona, Girona, Arbúcies i l'Alguer. Què estimula més les ments creatives, l'estrès o la pau?

No sabria generalitzar-ho, però en el meu cas escric quan tinc coses a dir, i és quan estic més aviat agitada que quelcom se'm remou. Quan estic tranquil·la estic massa ocupada estant tranquil·la com per posar-me a recrear-ho. Suposo que a alguna cosa així es referia Baroja quan va dir que així com la tristesa fa discórrer més, la felicitat elimina tot desig d'anàlisi, i per això és doblement desitjable!

Dedica el poemari als insomnes... gent agitada, també.

Sí, les cites que obren el llibre parlen de la nit, de la son i el dormir. Tot el poemari és ple de referències per l'estil, i la menció a l'insomni parteix d'un fet biogràfic. La matinada clara es va gestar en nits de tombs al llit i de rumiar, en són el caldo primigeni. Sí, té més a veure amb l'agitació que amb la pau.

Són cites de la Velvet i l'Ausiàs March. Postmodern, tot plegat.

Un altre adjectiu elàstic. L'Enric Casasses va definir d'una manera molt plàstica i graciosa la postmodernitat, dient que és aquells entrepans que venen a les benzineres (riu). En tot cas, lligo la tradició originària del fet català al rock. Sóc filla del temps que m'ha tocat viure, però he estudiat filologia i com diuen avui tot el que no és imitació, és plagi! Em remeto a la tradició però tinc els referents que em toquen per edat, és clar.

Casasses serà a les dues presentacions que farà a Girona.

Sí, i em tranquil·litza tenir-lo a ell i a en Joan - Josep Camacho Grau als actes, perquè jo no sé com parlar del llibre amb millors paraules que les que ja hi he escrit (riu). Ells són dos dels poetes que més m'interessen del panorama coetani català, i em fa contenta poder comptar-hi perquè recitin.