La Direcció General del Patrimoni Cultural ha acceptat la proposta del Govern municipal de Figueres declarar com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, l'edifici del Patronat de la Catequística. Així, continua en marxa el procés que permetrà declarar BCIN el referent de la tradició teatral de la capital de l'Alt Empordà.

En les consideracions, l'administració autonòmica ha definit l'edifici del Patronat de la Catequística com un projecte emmarcat dins l'estètica del racionalisme, com una de les millors mostres d'aquest corrent arquitectònic i que aporta un testimoni força excepcional de l'arquitectura dels anys trenta del segle XX a la zona de l'Empordà.

A més, també s'ha valorat que les intervencions que s'han fet al llarg dels anys a l'edifici per adaptar-lo a les necessitats del Patronat de la Catequística s'han fet sense alterar els elements estructurals definitoris del projecte original.

Per l'alcalde de Figueres, Santi Vila, "es tracta d'una molt bona notícia que ens ajuda a treballar per acabar les obres de rehabilitació de la Catequística aquest mateix any".

Una valoració positiva que comparteix el, el president del Patronat de la Catequística, Lluís Illa, qui afegeix que "és un premi a la constància i a la tradició teatral figuerenca, disciplina que ha estat la protagonista de la Cate".

Tot i que no ha deixat de programar activitats, l'edifici del Patronat de la Catequística està en fase de rehabilitació, treballs que acabaran al llarg d'aquest any. Els pressupostos municipals d'enguany destinen 200.000 euros per acabar les feines.

L'edifici del Patronat de la Catequística, situat a la Ronda Rector Arolas, número 4, va ser pensat i construït des de l'inici pels fins de l'entitat. L'any 1930 ja es va presentar el dibuix del que podia ser el nou edifici propi, projectat pel jove arquitecte figuerenc Pelai Martínez Paricio. Aquest primer esbós era de línies clàssiques religioses, que després va reformar en un edifici modernista. La família Torrentó-Colls va aportar no solament el terreny, sinó que també va pagar una bona part de les ?obres, i es reservaren el dret d'ús d'un pis de l'edifici.