Sota el títol Trencant barreres en la societat i en l'Església, el Fòrum Joan Alsina de Girona ha reivindicat la paritat dins l'Església catòlica amb una taula rodona en què tres dones, que treballen en els àmbits d'acollida, parroquial i polític, van explicar el seu compromís social a través del cristianisme. Hi van participar Maria Lluïsa Geronès (una de les impulsores d'Àkan, associació que acull immigrants en situació especialment difícil); Piua Salvatella (catequista i delegada del Col.lectiu de Dones en l'Església -CDE-); i Núria Terés (regidora d'Educació de l'Ajuntament de Girona -ICV-EUiA-). La taula rodona, conduida per Flora Ridaura, i presentada per Lluís Costa, va tenir tres rondres d'intevenció a propòsit de tres eixos: testimoni personal, la dona en cadascun dels àmbits i directrius de futur.

Maria Lluïsa Geronès va mostrar el testimoni més punyent en explicar "sis anys de contacte amb l'infern" (acompanyament a malalts crònics, víctimes de maltractaments...) amb persones que ara "no tenen absolutament res" ni tampoc posseiran en el futur. Geronès, que va revelar que mantenir Àkan costa 13.000 euros mensuals, va defensar un "compromís més radical" que aboca a un "acompanyament de vida" amb la persona necessitada. Va comentar, en referència al rol femení, que "avançar costa moltíssim" posant l'exemple de tres casos, de dones anònimes, que "admira": les voluntàries que, diverses vegades a la setmana, imparteixen classes de català als nouvinguts d'Àkan; una immigrant que ha "descobert la vida" al territori d'acollida; i una noia de 25 anys que ha superat un període vital difícil, ara estudia i somnia amb la universitat.

Piua Salvatella va ser l'exemple de compromís cristià en l'entorn més immediat: catequista des de fa 28 anys; membre del consell parroquial, i d'altres organitzacions, com ara la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana...; sòcia de diferents entitats (Justícia i Pau, Càritas...)... Salvatella va raonar que una des les funcions de la catequesi és "despertar" les famílies que acompanyen i que el CDE pot ser considerat com a "grup revolucionari". A destacar dues idees: el creixent reconeixament que té el col.lectiu en organitzacions civils i les dificultats personals per conjugar el compromís social i la família.

Núria Terés

La regidora d'Educació de Girona participa en política com a una "eina de transformació social". Va citar, com a moments clau del compromís, la refundació de la parròquia de Santa Eugènia (on resideix) i la participació en diferents moviments eclesials, com el Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC) i la Joventut Obrera Cristiana (JOC). Núria Terés va expressar que la política és un món "molt masculinitzat" i que la recerca del consens (més característic de la dona) és interpretat com a un signe de "feblesa". Sobre les quotes, la regidora va dir que eren "útils" però l'objectiu és la plena "normalització".