Diumenge passat es van celebrar un seguit d'actes en memòria del trompetista llegendari Pere Pruñonosa i Costa (1910-1961). Entre altres activitats hi hagué una ofrena floral a la seva tomba a Torroella, un dinar a Fontanilles, el seu poble natal, i un concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. La notícia potser no tindria més importància si no fossin unes circumstàncies col·laterals que m'animen a fer-ne un comentari.

Vivim dins una espessa boira de pessimisme on només rebem, interessadament, una gran quantitat de males notícies. És clar que hi ha motius de preocupació, però no tenim raó quan la preocupació ens paralitza l'ocupació encaminada a resoldre els problemes. Malgrat l'escepticisme generalitzat i una desgana provocada pel sentiment que "no hi ha res a fer", no existeix en aquest moment cap element fatal que no puguem resoldre. Tot està a les nostres mans i tot està per fer. És més, ens hem d'esforçar a ser optimistes com un imperatiu moral.

Dic això perquè diumenge a Fontanilles es va viure una jornada màgica, d'aquelles que fan creure en el futur de la humanitat. Ens reunírem més de dues-centes persones de diferents indrets per acompanyar el poble que es recordava del seu músic. Tot Fontanilles es trobava sota una carpa formidable per compartir un dinar excel·lent preparat per un restaurador local. El concert de l'orquestra empordanesa, dirigida amb pedagogia per l'incansable Carles Coll, va resultar un èxit. El repertori escollit va limitar-se volgudament a compositors catalans i les sardanes interpretades amb instruments de corda van entusiasmar-nos.

En els actes d'aquest tipus hi ha encant o no n'hi ha. Els homenatges poden organitzar-se per compromís o amb amor i l'atmosfera delata la diferència. En aquest cas, la guspira de tot plegat ha estat la força d'una dona extraordinària: l'Assumpció Sala i Pagès que, després de cinquanta anys de la mort del trompetista, segueix fidel a una amistat viscuda amb veritable amor. L'Assumpció va trobar aliats gràcies a la receptivitat de l'alcalde i dels regidors de Fontanilles. Fa un parell d'anys ja aprovaren dedicar una plaça al compositor en un dels punts més privilegiats de l'Empordà. Ara, amb motiu del centenari del naixement del trompetista, l'ajuntament ha donat una nova lliçó de civisme, de lliurament desinteressat i constitueix un clar exemple per desmuntar les tesis d'aquells que, confonent l'ètica amb la moralina, malparlen sense matisos dels polítics i els acusen de ser tots igual. Diumenge tothom va acabar convençut. El món també s'arregla des de Fontanilles.

En Pere Pruñonosa, maltractat per tragèdies familiars, va saber regalar bocins de felicitat als seus seguidors amb una trompeta de so celestial. La trompeta, instrument de convocatòria, ens crida. No podem fer el sord i cadascú ha de posar en funcionament el seu compromís, petit o gran, perquè les coses vagin millor. La crisi no és més que una magnífica oportunitat per regenerar les actituds materialistes actuals i conduir-les cap a noves maneres de vida postmaterialistes, on la música, la poesia, l'amistat i l'amor siguin definitivament els protagonistes de les nostres vides. Gràcies Fontanilles!