El Museu d'Història de Girona compta a partir d'avui amb una nova obra de Joan Orihuel, La gitana gerundense, que entrarà a formar part de la col·lecció permanent d'aquesta institució gràcies a una donació de M. Rosa Mazó i Camps. Avui es presentarà el quadre en un acte on es comptarà amb la presència de representants de l'Ajuntament i del director del museu, Pere Freixas.

Pintat l'any 1940, el quadre mostra una iconografia no massa habitual en Orihuel, per bé que la seva obra figurativa té un pes important enmig del paisatge, el tema que més va conrear. Nascut a Barcelona el 6 d'octubre de 1907, l'esclat de la Guerra Civil el va fer fugir de Barcelona per instal·lar-se, primer a Lloret de Mar i després, entre 1938 i 1950, a Girona. A la seva acadèmia de pintura, la més prestigiosa de la ciutat, hi van passar un bon planter d'artistes gironins, com ara Emília Xargay, Torres-Monsó, Enric Marquès, Caselles i Montserrat Llonch.

Entre els anys 1939 i 1950 Orihuel va presentar una desena d'exposicions i la seva obra circulava entre la burgesia local i les entitats gironines. Va esdevenir el pintor oficial de la ciutat de Girona durant la postguerra i va treballar en la decoració de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona.

Aquests dies, la mostra Paisatges de Girona. La mirada artística exhibeix per primera vegada un paisatge tardoral de la Devesa, pintat per Orihuel, sens dubte, un dels pintors de més renom que ha tingut Girona. En una exposició celebrada a les Sales d'Exposicions de la Rambla l'any 1983, on se li va retre homenatge, s'hi van aplegar una cinquantena de quadres i cartells que resumien l'obra de la seva etapa gironina.

Considerat un excel·lent dibuixant i colorista, els seus paisatges i retrats s'emmarquen en el corrent postmodernista, que es mou a cavall entre el realisme i l'impressionisme.