Més tranquil que quan hi va presentar a concurs en la passada edició Los condenados, però sense gaire temps per gaudir del certamen i veure-hi altres pel·lícules; així es mostrava ahir el realitzador gironí Isaki Lacuesta, després d'haver presentat fora de competició al festival de Sant Sebastià La noche que no acaba; aquest és un documental que relata la convulsa estada espanyola d'Ava Gardner, i durant la qual va rodar Pandora y el holandés errante a la Costa Brava.
La posada de llarg de la pel·lícula, encarregada pel canal de cinema clàssic TCM es va fer ahir al migdia, però se'n faran dos projeccions més (una avui, i una altra demà). En la presentació en societat del film, Lacuesta va estar acompanyat per Marcos Ordóñez (autor del Beberse la vida en què es basa la pel·lícula), i d'Ariadna Gil, que hi posa la veu en off.
L'acollida, segons explica el director, va ser "molt bona", tot i que afirma haver estat un festival ?"menys tranquil" del que pensava. "Enyoro l'època en què venia a Sant Sebastià per cobrir el certamen per al Diari de Girona", afirma, "perquè encara no he pogut veure ni una sola pel·lícula". Un fet que espera poder solucionar els propers dies; i és que entre d'altres propostes a l'agenda, avui arriba al festival donostiarra la seva col·lega Naomi Kawase, amb qui va rodar a distància In Between Days.
Un treball llarg i laboriós
Pel que fa als nervis d'haver de posar en mans d'un jurat la valoració d'una pel·lícula (l'any passat Los condenados es va endur el premi Fipresci), Lacuesta explica que la competició li genera una sensació "estranya"; i tot i matisar que "està bé per la repercussió que suposa, en la mesura que et dóna promoció, més premsa i publicitat", afirma que el cinema tal com l'entén "no és una cursa de cavalls". Parlant de la seva experiència com a jurat, admet que sovint s'han de comparar films "que no tenen res a veure", i que s'estableixen "jerarquies falses". Enguany, però, s'ha estalviat el tràngol perquè La noche que no acaba s'ha projectat dins la secció Zabaltegi - Perlas.
Pel que fa a l'adaptació a la gran pantalla, explica que ha estat una tasca llarga i laboriosa de la qual han quedat molt satisfets tant ell mateix com Ordóñez, l'autor del llibre. "Quan la productora TCM em va encarregar el treball ja els vaig dir que marxava primer al Perú a rodar Los condenados, i després a Mali per Los pasos dobles". Lluny de suposar un problema, aquest espai de temps ha estat positiu segons Lacuesta perquè li va permetre "analitzar amb més objectivitat les centenars d'hores d'imatges d'arxiu" de les quals disposaven, i anar "destil·lant a poc a poc" el resultat final.
Aquest suposa un documental "amb un punt sociològic" de l'estada de "l'animal més bell del món" al nostre país, i de la revolució que va suposar en ple franquisme. "Ella no havia sortit mai dels Estats Units, i aquí no hi havia dones que fumessin o beguessin en públic, i que parlessin obertament de la seva agitada vida sexual", explica el director.
Val a dir que segons havia explicat el director, portar aquest documental a Sant Sebastià suposava tancar un cercle. I és que Gardner, que va guanyar el premi a la millor interpretació per La noche de la iguana, mai va poder assistir al festival per recollir-lo; per tant Lacuesta ha reparat gairebé un greuge històric rememorant la seva figura al Kursaal.
Però fidel al seu estil, per fer-ho no ha recorregut a les fonts oficials, sinó que al film hi participen pescadors que van participar al rodatge, veïns de Tossa i fins i tot Assumpció Nicolazzi, la propietària de l'Hotel Peninsular de Girona que va acollir l'actriu.
El repte va ser com condensar tota aquesta informació en una pel·lícula "que es pogués veure a la sobretaula, després de dinar, i que la gent que no conegués Ava Gardner es pogués entretenir veient la seva història". Però tot i així Lacuesta ha volgut dur el projecte al seu terreny, fèrtil en l'experimentació, introduint-hi un punt d'assaig cinematogràfic: "M'interessava parlar de la història de Gardner, però també del canvi de model a Hollywood, de com es van renovant les convencions i les maneres de fer cinema". És per aquest motiu que, segons el director, "tota mena d'espectadors podran gaudir de la pel·lícula a nivells diferents: l'anàlisi i la diversió poden ser plaers simultanis", conclou.
