El manuscrit, de 8 pàgines, d'un valor històric excepcional, fou redactat directament per la vídua de Lluís Companys i narra com els alemanys van detenir i empresonar el seu marit, a La Baule (Bretanya). Com és sabut, a conseqüència d'aquesta detenció el president de Catalunya fou lliurat al règim franquista, que l'executà al castell de Montjuïc el 15 d'octubre del 1940, ara fa gairebé 70 anys.

El document ha estat localitzat a l'Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis d'Amsterdam, concretament al fons dipositat pel berguedà Josep Ester, persona que va ajudar activament a fer possible que les autoritats alemanyes atorguessin una indemnització a Carme Ballester.

En aquest fons també s'han trobat documents tan valuosos com una carta del mateix Companys, una declaració jurada de Carme Ballester en què relata la trajectòria política del seu marit, un informe sobre la col·laboració de Ballester amb la resistència francesa, documents sobre els tràmits que va fer per aconseguir la indemnització de les autoritats alemanyes, i una carta de l'ambaixada d'Alemanya a Madrid i dos informes elaborats pel consolat alemany a Barcelona, que són presentats acompanyats de la corresponent traducció al català.

Aquests documents, doncs, veuen la llum per primer cop gràcies al portal Memoria.cat, de l'Associació Memòria i Història de Manresa, que els ha recopilat per a tothom qui els vulgui consultar.

Al llarg del relat, emocionant i de gran vàlua històrica, Ballester relata amb tot detall i de primera mà com va ser el procés des de la detenció del seu marit fins al seu empresonament al castell de Montjuïc. La trista història del president republicà va començar, tal com relata la seva vídua a la població de La Baule, quan "dos homes vestits de civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys (a més, no parlaven altra llengua que l'alemanya) entraren a la casa amb les metralletes a la mà. I apuntant al meu marit i a mi mateixa, ens van fer un escorcoll personal...".

Ballester transmet el dolor que sent en veure detingut el seu marit; com quan, encara a Bretanya, tingué un petit diàleg amb l'oficial encarregat de la seva custòdia: "li vaig demanar per què el tenien allí. Per fi ell es posava nerviós i em diu: "a Espanya van morir alemanys i camarades meus". Jo li dic: "quina culpa en té el meu marit si vostès ens volien fer la guerra?". Documents clau, doncs, per entendre la nostra història més recent.