Les vuit universitats públiques de Bòsnia i Hercegovina pendran com a model la Universitat de Girona per dur a terme el seu procés d'integració a l'Espai Europeu d'Educació Superior.

La UdG ha aplicat els darrers anys l'anomenat Pla de Bolonya d'una manera que ha estat considerada "exemplar", per tal com tota la comunitat universitària gironina s'ha implicat en el procés, que ja es dóna per superat.

D'altra banda, les universitat bosnianes també estan molt interessades en la repercussió que té la UdG té sobre el territori, per la dinamització de l'economia, i també per la transformació social que la creació i la consolidació de la universitat ha comportat.

Una integració recent

Bòsnia i Hercegovina té vuit universitats públiques i un centenar d'institucions privades que ofereixen estudis superiors. Un dels veterans programes Tempus de la Unió Europea -fa vint anys que funcionen- ha aprovat subvencionar amb més de 700.000 euros un programa per dur a terme l'aproximació de les universitats bosnianes al sistema europeu, cosa que es farà a partir del model universitari gironí, que encara té fresc el seu recent procés d'adaptació.

Els responsables del programa han decidit que el gironí és un bon model per aplicar a aquest país de l'Est, una de les repúbliques més pobres de l'ex-iugoslàvia, amb la indústria molt tocada després de la guerra de 1992 a 1995.

Aquest projecte Tempus té la participació de la UdG i de dues universitats més, una de belga i l'altra d'austríaca.

Aquesta és la primera vegada que la UdG lidera un projecte Tempus. Aquests projectes tenen com a objectiu la cooperació acadèmica entre universitats de la Unió Europea i universitats d'altres països, per afavorir la integració. Es treballa, sobretot, la integracio dels currículums.

Avui i demà tindrà lloc a Girona una primera trobada per donar el tret de sortida al projecte, que té una durada de tres anys. En aquesta reunió hi haurà representants de les vui universitats bosnianes, representants de dos ministeris del govern de Bòsnia i Hercegovina, i també representats de les universitats de Bèlgica i Àustria que participen en el projecte.

Adi Kovacevic, director general del World University Service, del comitè austríac, veu factible que en un termini de cinc a vint anys s'hagi pogut tancar un procés d'integració de les universitats de Bòsnia i Hercegovina a Europa, de manera que aquests centres d'ensenyament superior no es distanciïn més del món desenvolupat i puguin rebre els mateixos recursos que les universitats europees per millorar la docència i la recerca.

En un roda de premsa ahir al Consell Social de la UdG, Adi Kovacevic va afirmar que "Girona és el model a seguir" perquè té una universitat que està creant infrastructures noves, i per la seva capacitat d'influir socialment en el territori.

"Pensem que podem aprendre molt de Girona i després buscar el propi camí", va dir Kovacevic, i va afegir que Girona té, a més a més, l'atractiu d'una ciutat molt bonica que està ben comunicada.

Per la seva part, la vicerectora de Política Internacional de la UdG, M. Lluïsa Pérez, i Josep Juandó, coordinador del projecte Tempus, van explicar que la internacionalització és "un objectiu prioritari" per a la UdG, i per afavorir-la hi ha la intensificació de la mobilitat, la internacionalització dels currículums i també la participació en projectes internacionals com aquest.