Investigadors de l'Institut de Ciències Materials de Sevilla i de la Universitat de Màlaga han creat un plàstic biodegradable procedent de la pell de tomàquet, que tindrà aplicacions en el camp de l'alimentació i la salut. Els experts andalusos van prendre com a referència el component principal de l'epidermis de la pell d'aquest fruit: un polièster biològic anomenat cutina, un material que forma part del recobriment de la superfície de les fulles, algunes tiges i fruits de les plantes superiors.
La funció principal d'aquest biopolímer és preservar la deshidratació des de l'interior cel·lular, i d'actuar d'intermediari entre la planta i el medi extern. Els científics andalusos asseguren que la cutina és "biocompatible, biodegradable i no tòxica. És un material que la mateixa naturalesa fa servir com a capa protectora dels fruits i les fulles", segons José Luis Benítez Jiménez, responsable del projecte. Per això, "pot ser adaptada artificialment per usar-la com a material comercial per envasar aliments".
A més de molt abundant, la cutina "forma part de teixits vegetals molt diversos però, químicament parlant, és molt homogènia". Benítez també destaca que el plàstic que s'obté després de sotmetre la cutina a determinades condicions fisicoquímiques pot "ajustar-se a les nostres necessitats".
El producte resultant és viscoelàstic, pot tenir gruix "a la carta", i és de color ataronjat. És innocu i biodegradable i la seva durabilitat és la mateixa que la de la pell del fruit. "Actualment estem realitzant proves mecàniques de resistència, elasticitat, transparència i opacitat". A més, té el gran avantatge que "la matèria primera és gratis, ja que són residus industrials de la indústria alimentària". I pot ser qualsevol material vegetal.
