Clausura de luxe amb la «Celebració»

Fins a cinc representacions s'hauran de fer de Celebració per acontentar el públic de Temporada Alta, que encara amb aquesta comèdia de Harold Pinter la seva recta final. Una clausura de luxe de la mà de Lluís Pasqual, que agafant el relleu d'Àlex Rigola al capdavant del Teatre Lliure confirma així la continuïtat de la bona sintonia de la sala barcelonina amb el festival gironí.

Celebració és una coproducció d'El Canal, el Centre d'Arts Escèniques de Salt i Girona, i el mateix Lliure, i es presenta demà en estrena absoluta a Salt. Aquest va ser el darrer text que va escriure Pinter, i Lluís Pasqual l'ha comparat amb un confit, "d'aparença dolça però amargant per dins".

Aquesta comèdia embogida és senzilla només en aparença, i posa els seus intèrprets a la corda fluixa: en un context tan reduït i específic com ho és un sopar en un restaurant de luxe, ubica els personatges en situacions abstractes o fins i tot absurdes. Els personatges, com correspon a un text d'aquesta alçada, també estan interpretats per un repartiment de tres estrelles Michelin: en formen part actors i actrius com Jordi Bosch, Roger Coma, Eduard Farelo, Marta Marco, Boris Ruiz i Clara Segura, entre d'altres. En aquest sentit, Lluís Pasqual va voler destacar que aquesta "és una obra d'actors, no de director, i els actors són molt bons". Així, va admetre que per poder crear un entorn creïble amb el qual el públic es pugui identificar (o identificar com al propi de les pàgines de la societat), calia comptar amb les millors cartes interpretatives del país.

Aquestes juguen en diàlegs amb rèpliques que esdevenen més "pinterianes" que mai (cosa lògica, tractant-se de l'obra de màxima maduresa de l'autor) i que "s'enganxen al vol poètic de Samuel Beckett". I és així en tant que el text va molt més enllà de la seva façana lleugera per esdevenir una metàfora sobre l'alienació col·lectiva que es crea dins del món endogàmic que reflecteix, el d'una alta societat reunida entorn a una taula que podria estar al costat del Covent Garden o del Palau de la Música; en definitiva, segons Pasqual, "en qualsevol restaurant una mica torracollons"

Acidesa i «mala llet»

En aquesta societat del veure i deixar-se veure, Pasqual (i en última instància Pinter) hi ha abocat "una profunda mala llet", mostrant que les aparences són enganyoses sobretot en els móns que es basen exclusivament en elles.

I parlant d'allò que es veu a la superfície, l'escriptor britànic va complir amb Celebració una màxima habitual: molts dels qui han analitzat l'ésser humà a través d'una mirada dramàtica (si no directament tràgica), al final de la seva vida acaben afrontant aquesta anàlisi a través de la comèdia, però no des d'una vessant fàcil i còmoda, sinó des de l'acidesa i la profunda intel·ligència dels anys.