El Nadal és una de les festes més celebrades arreu del món; a més, a Catalunya aquesta celebració és acompanyada de grans tradicions com el pessebre, el caga tió, els pastorets, els torrons, la missa del Gall o l'àpat de Nadal; i la sardana tampoc és absent d'aquesta celebració. De fet fins al 1992 no hi havia gaire sardanes amb aquesta temàtica, però aquell es va celebrar a Olot la "Mostra Internacional de Pessebrisme" i el dinàmic olotí Miquel Serrat, que era un dels organitzadors, va tenir la pensada d'encomanar a diversos compositors obres de cobla dedicades al Nadal. Així és com es van enregistrar en un CD 17 sardanes i 4 gloses de temes nadalencs, la majoria noves i d'altres de diversos autors que estaven escrites. A la gravació, hi van participar les cobles Montgrins i Ciutat de Girona.

Farem un petit repàs d'aquestes i altres composicions, que amb motiu d'aquestes diades han estat compostes: La nit de Nadal, de Vicenç Acuña, escrita amb temes del Rabadà i La Mare de Déu; Cantant al pessebre, de Lluís Albert, extreta d'una composició que aprengué de la seva tia, Caterina Albert (Víctor Català); Nadala, de Francesc Basil de Figueres; Ressons nadalencs, de Francesc Camps, emprant les cançons populars Fum , fum, fum i El noi de la mare; La cançó del Rabadà (Glosa) de Jaume Cristau de Figueres; Nadala, de Mn. Félix Farró, capellà d'Olot; Campanes de Nadal De Francesc Fornells, segon premi del Concurs de S'Agaró del 1956; Fum, fum, fum (Glosa) de Tomàs Gil Membrado, versada en aquesta cançó; Nit de vetlla, La pastoreta, Fum,fum, fum i El dimoni escuat, totes de Josep Gols, dels Pallaresos (Tarragonès); La nit de Nadal, de Josep Grivé, una de les més melòdiques, amb música original seva i escrita en un viatge amb tren de Barcelona a Bilbao; El dubte, de Max Havart, que conté uns compassos de la nadala El dubte de Sant Josep; Gran Diada, de Pere Masats d'Anglès, amb temes de cançons populars; Rapsòdia Nadalenca, (Glosa) de Fèlix Martínez i Comín, recull de cançons nadalenques; El rabadà de Marià Mayral, molt popular; El vint-i-cinc de desembre i El rabadà, de Pere Mercader de Cassà de la Selva; Flor nadalenca de Mossèn Àngel Obiols, de Barcelona; La nit de Nadal, de Narcís Oliveras de Tortellà, escrita el 1962; Glosa andorrana, (Glosa) de Manuel Oltra, relacionada amb una nadala dels pastors d'Andorra; Pau en el món de Narcís Paulís, adaptació personal del famós Santa Nit, cançó estrenada a Oberndorf (Aústria) el 24 de desembre de 1818, essent la lletra del capellà Josef Mohr i la música del compositor Franz Xaver Gruber; A Betlem me'n vull anar, de Josep Prenafeta, basada en aquesta composició; La miren i fa sol, de Manel Saderra Puigferrer, inspirada amb la glosa popular del mateix nom.

També val la pena destacar Nadales de Jesús Ventura, que empra dues nadales poc conegudes, Vós sou la meva prendeta i Les setmanes de Daniel; i Lo cant dels ocells de Pep Ventura. La melodia popular usada per a la sardana és la d'aquesta cançó , que molts atribueixen a Pau Casals, però és d'autor anònim, tant la lletra com la música, i és un cant de les diferents aus que fan davant del Jesús nat. Per exemple l'àliga imperial diu: "Jesús és nat / per treure'ns del pecat / i dar-nos alegria".

Són moltes, doncs les composicions per a cobla en forma de sardana o de glosa vinculades amb aquestes festes. Permeteu que aprofitem aquest comentari per desitjar a tots els nostres lectors unes Felices Festes!