Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma. En aquest cas, si la pluja va obligar a suspendre l'Univers Albéniz que s'havia de representar sota el pont Nou de Camprodon, dimarts el Gran Teatre del Liceu va tenir aquesta construcció romànica com a teló de fons d'una espectacular representació que va completar la feina aigualida pel mal temps l'agost de 2009.
I com en aquell primer intent, Camprodon va estar del costat del compositor; i és que prop de 2.000 habitants de la població ripollesa van desplaçar-se fins a Barcelona per assistir a la cloenda de l'Any Albéniz. Així és com el Liceu va quedar ple de gom a gom de camprodonins que en només quatre dies van esgotar les entrades que s'oferien per a l'actuació. I és que com explica la secretària de la Fundació Albéniz, Dolors Barrull, "s'haurien arribat a omplir tres Liceus, fins i tot del mateix teatre ens van dir que feia temps que no el veien tan ple". Des de Camprodon van baixar fins a 9 autobusos plens, als quals cal sumar-hi les persones que van anar fins al Liceu en cotxes particulars.
Per a aquesta representació, es va haver d'adaptar l'Univers al nou escenari; a banda, va ser la Jove Orquestra Nacional de Catalunya la que va agafar les regnes musicals, enlloc de l'Orquestra de RTVE programada a Camprodon. En total, van pujar a l'escenari 96 músics, amb Carles Trepat com a guitarra solista, Josep Colom al piano i la veu de la soprano Marta Matheu, tots dirigits pel mestre Josep Pons. El director i productor d'aquest Univers, Cuki Pons, remarca que l'objectiu de la producció és "homenatjar Albéniz i acostar-lo a les noves generacions, ja que molta gent jove no coneix la seva obra". Va ser per aquest motiu que va optar per combinar la música del compositor amb uns espectaculars audiovisuals, "propis del llenguatge que és més proper als joves, creant un espectacle que arribés a tothom".
Un cop s'ha pogut veure sencera la representació que va quedar interrompuda a Camprodon, Pons admet que si bé aquell era "un lloc emblemàtic per l'entorn natural, el Liceu és un temple indiscutible". La satisfacció ara és completa, tot i que es voldria que l'espectacle pogués girar: "Som conscients de l'època que ens ha tocat viure, i és complicat portar una producció semblant a més escenaris", explica Pons, que tot i així afirma que aquest és un espectacle "que sempre hi serà, i és vigent ara i ho serà d'aquí a deu anys".
Dos anys esgotadors
Pel que fa a la valoració des de la Fundació Albéniz, Dolors Barrull afirma que estan "molt satisfets" de veure com la gran producció finalment ha pogut veure la llum, després de la decepció d'haver-la de suspendre el passat agost quan es trobava a mitja representació. Barrull reconeix, però, que estan "esgotats"; la celebració del 150è aniversari del naixement i el centenari de la mort del compositor ha implicat dos anys farcits d'activitats. "Vam inaugurar l'homenatge al Palauet Albéniz i l'ofrena al cementiri de Montjuïc el maig del 2009", recorda Barrull, "i des de llavors hem passat per París i per Cambo-les-Bains, on va morir, hem organitzat el festival ?d'enguany i gairebé cada mes hi ha hagut una activitat o una altra", detalla.
Val a dir que per als qui no hi van poder assistir hi ha encara una nova repesca; i és que el concert va ser enregistrat per RTVE, que l'emetrà el proper dia de Reis a La 2.
