vvicente amigo

José Manuel Hierro, segon guitarra; Rafael de Utrera, cantaor; Antonio Ramos, baix; Patricio Cámara, percussió i veus; Paquito González, percussió

D DIA i LLOC: 27/02/2011, Sala Simfònica de l'Auditori de Girona.

icente Amigo venia a Girona per presentar el seu nou projecte discogràfic Paseo de Gracia, el seu sisè àlbum, amb un destacament de músics molt interessant, amb els quals va repassar els palos tradicionals amb un sentit rítmic molt trepidant.

Si les melodies que configuren aquestes noves peces (segons havia explicat ell mateix "vistes amb la mirada d'un flamenc") tenen un gran calat musical, per contra els seus perfils opten per un llenguatge conservador. Tenen l'energia suficient per funcionar dalt de l'escenari i el músic de Sevilla sap defensar-les sense decaure tot mantenint una línia ortodoxa amb un toc personal d'àmplies ressonàncies.

L'art de la guitarra d'Amigo és musculós i brillant però l'aposta per un melodisme més convencional li resta atractiu. L'interpretació és magnífica malgrat l'absència de sorpreses però val a dir que la bona factura de l'espectacle és inqüestionable.

Potser calia buscar alguns elements contrastants per tal que el seu protagonista pogués dialogar des de la igualtat i no des de l'espai de privilegi que es reserva per a si. Extraordinària la intervenció dels dos percussionistes. El cantaor Rafael de Utrera va convèncer per força i caràcter vocals i es va trobar a faltar més intervencions seves. El baixista Antonio Ramos va ésser un molt bon contrapunt a la guitarra de ?Vicente Amigo mantenint-se en l'estrat que li pertocava. Podria haver resseguit les evolucions del mestre més a prop però aleshores li hauria pres protagonisme que, altrament, no hauria emmascarat la preeminència de la seva veu. El segon guitarrista va tenir l'oportunitat d'intervenir en pocs moments però va demostrar gran professionalitat.

En general el concepte d'aquest últim treball no reportarà la consecució de noves vies musicals pel flamenc però dóna compte del gran art d'un intèrpret amb veu pròpia, que no és poc.