LORQUESTRA DE GIRONA

Francesc Cassú, director. Lloc: Sala de Cambra de l'Auditori de Girona. 11/03/2011

'Orquestra de Girona ha tingut l'encert de programar un enfilall de joies de la música catalana contemporània. Van començar amb la Suite a l'antiga del mestre Ricard Lamote de Grignon, que durant els anys 1930-32 havia estat el director de l'Orquestra Simfònica de Girona, i van continuar amb diferents obres dels mestres Rafael Ferrer i Francesc Cassú, que va dirigir la formació amb l'encert habitual d'un director amb una vessant compositiva proteica.

Els músics van convèncer gai?rebé des del primer moment i les seves evolucions van estar plenes del vigor i la lluminositat d'aquestes obres, sense oblidar-ne les subtileses, seguint les indicacions atentes de Cassú, demostrant que el treball previ havia estat profund i molt acurat. Totes les seccions de corda van sonar amb un empastament i una afinació més que notables.

Les obres escollides de Rafael Ferrer són sorprenents. Amb una talla i factures inqüestionables. La sardana El Granet de blat va ser un dels moments més interessants. Es tracta d'una obra magníficament concebuda per un mestre que mereixia aquest homenatge. Cassú va explicar al públic l'envergadura d'un músic com Ferrer, que havia estat un excel·lent violinista i pedagog d'aquest instrument i un compositor d'indubtable categoria. Aquesta sardana que els músics van fer reviure amb vitalitat, i el Divertiment donen compte d'una obra que cal recuperar i donar a conèixer. Si m'ho permeten també hi afegiria la gran tasca que encara queda per fer amb molts compositors catalans. Això, les intitucions ja ho saben.

Pel que fa a les tres obres que es van escoltar de Francesc Cassú, cal advertir, una vegada més, l'extraordinari perfil melòdic i la subtilesa de les harmonies que converteixen aquests compositor en una de les personalitats musicals més destacades de l'actualitat.

Va ser un espectacle vibrant, d'energies positives i flagrants melodies de ressonàncies mediterrànies, i un acte de normalitat, perquè programar obres dels nostres compositors ja no sobta ningú, però encara ens queda molt camí per fer, i tot i que el món institucional en pren consciència, cal més suport econòmic.