En un exercici per apartar-se del fenomen en que s'han convertit, Manel va desaparèixer dels escenaris fa un any per concentrar-se en compondre un nou disc. Els fans del grup trobaran des d'avui a les botigues el resultat d'aquesta hibernació: '10 milles per veure una bona armadura' (Warner-Discmedi), harmònic, vocal i amb lletres que mantenen l'esperit global fixant la mirada en els detalls quotidians. Converses imaginades, records d'infància o una reconciliació amorosa són alguns dels ingredients de la nova proposta de Manel. En una entrevista a l'ACN, el quartet ha explicat amb la discreció que els caracteritza com han teixit les deu cançons d'un àlbum amb títol d'inspiració shakespeariana.
Pressió pel segon disc?
Guillem Gisbert: Crec que sobre el tema de la pressió pel nou disc, s'ha de recordar que en realitat el que fem són cançons que és quelcom divertit, no ha de ser dolorós ni atabalador. Surt i t'ho passes bé. No hem sentit aquesta pressió. És cert que feia pinta que quan acabéssim el disc la cosa tindria una repercussió i hi ha molta gent que passa pel mateix procés de fer un disc i no té aquest ressò. Però al marge d'això, no sentim cap responsabilitat davant de res ni de cap altre disc. Ens ho hem passat be fent-ho...
Com s'ha gestat?
Roger Padilla: Semblant al primer disc perquè no teníem cap idea de cap on anàvem. Hem anat cançó a cançó, i anar fent sobre la marxa, fins que les hem tingut a punt.
Però està més instrumentat, heu tingut col·laboracions externes... És més madur?
Martí Maymó: Més que madur potser és que l'hem treballat molt la creació i els arranjament des de zero. L'hem fet des de casa, amb l'ordinador... L'altre l'havíem tocat més en assaig. I potser passa que quan et poses en un ordinador de seguida ho tens tot més llest i més orquestrat. No tens límits. Però no crec que sigui una cosa de maduresa o d'evolució.
Perquè us heu inspirat en Shakespeare per titular el disc?
Martí Maymó: Tot i que sigui una frase seva, no ve de la novel·la 'Molt soroll per no res', -que em penso que cap dels quatre ha llegit- sinó de la pel·lícula que se'n va fer. Era una frase que li va fer gràcia a en Guillem. I vam dir va doncs titulem amb la frase que fa gràcia. La teníem de fa temps i li ha tocat a aquest disc. Ni reivindiquem l'esforç de les deu milles ni som grans lectors de Shakespeare.
La frase parla d'un home que s'enamora. Com es fa per parlar d'un clàssic com l'amor i evitar caure en el topic?
Martí Maymó: Bé, de cançons d'amor se'n han fet moltes, i es tracta de parlar-ne d'una manera original i si és tòpic o no, no ho sé. Si hi poses ganes... Els tòpics hi són perquè la gent reconegui més fàcilment alguna cosa i s'hi identifiqui ràpidament. No crec que sigui dolent i no volem obsessionar-nos amb si alguna cosa és un tòpic, que no crec que sigui el nostre cas.
Arnau Vallvé: Fer una cançó que parli d'objectes i sigui emocionant és molt difícil. Si ho sabéssim fer ja ho faríem però ara mateix, amb els referents que tenim, les cançons que arriben més fàcilment potser són aquestes.
Guillem Gisbert: No estem descobrint la sopa d'all fent cançons d'amor, segurament funciona bé per a les cançons. Sabent això, si el format et convida i tu n'has gaudit moltes abans que parlaven d'amor, es tracta de buscar-li el teu punt de vista, fer-les una mica reals i que els referents siguin els teus i no només els que has sentit. Un tema no és un clixé, sinó la manera de tractar-lo i com t'hi aproximes. Intentar-ho fer de manera original.
Recórrer al clàssic per explicar allò quotidià?
Guillem Gisbert: Espero que l'amor no sigui un tema clàssic. Un tema clàssic pot ser una guerra naval, però l'amor està d'actualitat.
Un no s'ha d'obsessionar pels finals?
Guillem Gisbert: En el fons, a l'hora de fer cançons no fem grans reflexions sobre el que volem explicar, quin missatge volem que tingui o que la gent entengui. Sí que tenen una direcció o sabem de què parlarà, però ens ho plantegem un nivell molt més primari. En el cas d'aquesta última cançó del disc, 'Deixa-la Toni, deixa-la' vam buscar un personatge coral que li diu a algú de manera festiva que 'tiri milles' i que deixi unes preocupacions que són el passat... Però per bé o per mal la nostra reflexió no va més enllà d'això. Intentem que la cançó sigui simpàtica.
Per què heu avançat 'Aniversari' i 'Boomerang'?
Roger Padilla: No ho vam pensar massa. No sabíem si avançar-ne una o dues, i vam triar aquestes dues perquè són diferents entre elles.
No pensant en que alguna es podria convertir en un single?
Roger Padilla: La idea era mostrar una petita part del disc sense posar l'etiqueta de 'single' a cap d'elles, pensant que després sonarien les que sonarien a la ràdio.
Guillem Gisbert: De fet, per fugir de la idea del 'single' ens vam avançar dues enlloc d'una, que és com una fletxa molt més clara.
Roger Padilla: La idea és no apostar per una cançó en concret, si no presentar el disc i que les ràdios posen les que vulguin.
Quina resposta ha tingut aquest avançament?
Roger Padilla: Molt bé. Ens han dit que pel que fa a les reproduccions a Internet ha anat molt bé. Com a mínim han clicat per reproduir-la i la gent que les ha escoltat, en general ha tingut reaccions positives.
Espereu trobar la Vanessa durant la gira?
Roger Padilla: Algunes...
O el Xavi menjant pipes amb arrogància.
Martí Maymó: No ho havíem pensat.
Feu l'ullet als vostres records d'infantesa.
Martí Maymó: La cançó és del Guillem...
Guillem Gisbert: No, m'estava anant molt bé que contestessis tu (rialles).
Martí Maymó: Són personatges que et passen pel cap i que molts cops per sonoritat o sil·làbicament t'entren bé a la cançó. No són personatges reals. Si existissin aquests personatges i vinguessin, jo no els reconeixeria.
Guillem Gisbert: En el fons, la Vanessa són tres síl·labes. És una cosa que no té cap mena d'importància. Allò important és que funcioni la cançó, en la resta no hi pensem massa i no tenim cap mena d'interès en què la nostra vida aparegui en les nostres cançons.
Llavors, donem massa importància a elements que vosaltres veieu com a més naturals?
Martí Maymó: Suposo que és una reacció natural el fet d'analitzar les cançons i buscar-li tres peus al gat. No sé que fan la resta de grups o artistes que escriuen cançons, però en el nostre cas cada cançó té un inici molt clar, explica unes coses, planteja unes escenes i s'acaba. I ja està. No intenta ni ser ni reivindicar res, ni anar més enllà de la cançó, són petits relats, petites històries que duren de dos a sis minuts.
Arnau Vallvé: Ens ha passat, amb 'Boomerang', que ens han preguntat de que va la cançó. I pensem: 'Hòstia, està bastant clar'. És el que explica i ja està, no és una metàfora ni hi ha res darrera.
En el videoclip compteu amb la col·laboració de Mishima. Repetireu?
Roger Padilla: Fan d'actors. Volíem que sortís una banda tocant i els ho vam proposar.
Guillem Gisbert: Però t'asseguro que amb el fred i el vent que feia no repetiran. No tinc vergonya de tornar-los a demanar res!
Roger Padilla: Sí, ja no tornaran a col·laborar amb nosaltres!
Editeu aquest segon disc a mitges amb la multinacional Warner. Per què?
Roger Padilla: És un tema que no ens interessa massa. Les discogràfiques es van posar d'acord i ens va semblar bé.
Guillem Gisbert: En el fons, el discos crec que es venen si les cançons funcionen. Estar en un lloc o en un altre no influeix massa. Per molt que estiguem a l'Amèrica Llatina, creus que vendrem algun exemplar a Caracas? Jo crec que no.
Com porteu l'èxit a nivell personal?
Roger Padilla: Ho hem portat bé. El que ens està passant és força maco i divertit. No ens ha afectat a nivell personal.
Guillem Gisbert: En el fons, el nivell en el que ens movem és haver trobat una feina que ens permet tenir un sou al mes i en el meu cas no hagués estat ni el 25è lloc al qual hagués enviat el currículum sinó el 75 en un dia que hagués begut massa de vi (rialles). En el fons, l'has trobat i penses que no està tan malament. La meva imaginació no m'hi hagués portat però ara que hi he arribat, està bé. És una manera de guanyar-te la vida.
La vostra entrada al món musical us heu sentit acompanyats per altres grups?
Roger Padilla: No tenim la sensació d'haver pujat a cap vaixell. Hem coincidit amb gent. Amb alguns hem connectat més i amb altres menys. No tenim consciència de formar part de cap comunitat que no siguem nosaltres mateixos.
Guillem Gisbert: El nostre univers el formem nosaltres quatre.
Quan vau començar, era per pur hobby o pensàveu dedicar-vos-hi?
Roger Padilla: Hobby. Anar fent el que ens agradava i encara ho estem fent. La diferència és que ara la gent ens coneix i n'hi ha que volen venir als nostres concerts. I gràcies a això podem anar tocant.
Per què Reus per començar la gira?
Martí Maymó: No ho hem triat.
Arnau Vallvé: Però ens sembla bé igual, eh? (rialles) Que sembla que estiguem dolguts!
Martí Maymó: Sembla que tot sigui molt premeditat i no és així. Reus ho va proposar el 26 de març i vam dir que endavant. No tinc res contra Reus, eh? (rialles). Si ho haguéssim pensat potser hauríem optat per Barcelona...
Roger Padilla: O Reus (rialles).
Martí Maymó: O també Reus! Hola Reus! Visca Reus i visca l'avellana!!
