Des de la pintura flamenca i espanyola del segle XVII a les natures mortes de cubistes com Picasso o Gris, peces de Dalí o la presència de Ferran Adrià a la Documenta de Kassel, l'art ha mantingut una relació intensa amb el menjar, i aquesta és la tesi de l'exposició que es pot veure des d'avui a La Pedrera. Organitzada per l'Obra Social de CatalunyaCaixa, L'art del menjar reuneix 130 obres de 76 artistes procedents de més de 60 museus i col·leccions particulars distribuïts per catorze països.

La comissària de la mostra, Cristina Giménez, va assenyalar que l'exposició permet comprovar que la relació entre els artistes i el menjar ha estat intensa des de la consolidació del gènere de la natura morta al segle XVII fins avui. De la seva part, el director de l'Obra Social, Alex Susanna, va explicar que "s'ha inclòs Ferran Adrià, no com a causa, sinó com a efecte d'aquesta relació de segles, una relació que desemboca quan Adrià és convidat per la Documenta de Kassel i naturalment havíem d'aprofitar aquest debat".

La comissaria creu que "el món de la cuina no ha canviat gaire des de la participació de Ferran Adrià a la Documenta 12, però sí que ho ha fet el món de l'art".

Dalí, Gris, Nonell i Brossa

L'art de menjar ofereix una àmplia visió de la intensa relació entre art i gastronomia, així com la consolidació del gènere de la naturalesa morta, especialment a partir de les diverses manifestacions artístiques creades a partir dels anys 60 i 70 quan l'acte de menjar irromp en en l'obra d'artistes que busquen experimentar i anar més enllà de la representació imitativa de la realitat.

El treball d'artistes com el figuerenc Salvador Dalí, l'indi Subodh Gupta, l'anglès Ben Nicholson i l'espanyol Juan Gris demostren que "els elements culinaris són pretextos per analitzar la realitat i l'època que van viure", va assenyalar Susanna.

El recorregut se centra en les investigacions dels artistes en la composició, la metafísica i la poètica, amb obres que presenten la crueltat del sacrifici d'animals i la uniformització de la cultura, com el treball de Cildo Meireles que critica Coca-cola amb el lema de "Yanquis go home".

L'itinerari expositiu comença amb grans llenços amb taules exuberants plenes de menjars i fruites del XVII com La natura morta amb serventa (1640), de Paul de Vos o Parada de fruites amb parella (1649-1665), de van Boucle; en una altra sala s'hi reuneixen natures mortes amb vaixelles d'artistes com Zurbarán o Nonell.

Les avantguardes també incorporen a les seves exploracions del llenguatge artístic el gènere com il·lustren els cubistes Picasso (Fruitera) o Juan Gris (Taula davant d'un edifici).

En contrast amb l'opulència dels bodegons barrocs, les naturaleses mortes tendeixen a simplificar-se al segle XX: un bon exemple d'això són les fotografies de Wols de 1940-41 en què retrata sardines, cebes, pa, ou i got.

Intercalats, el visitant troba una butaca confeccionada amb filets de carn (Jana Sterbak); o el vídeollenç Still life (2001), de Sam Taylor-Wood, que condensa en tres minuts la putrefacció d'un plat de fruita que va filmar al llarg d'un mes amb càmera fixa. També s'exhibeix L'invitat, un poema-objecte de Joan Brossa que presenta una taula servida amb un garrot vil com a cadira.

Torradora, de Richard Hamilton, Gran cassola de musclos, de Broodthaers, el biombo ratllador de Mona Hatoun, o la Carta d'amor, de Wim Delvoye, escrita en àrab amb pells de patata, són algunes de les obres d'artistes que van més enllà de la representació imitativa de la realitat.

La frase del cineasta Peter Kubelka, que tanca l'exposició, retrata amb claredat la voluntat de L'art de menjar: "Cuinar és l'activitat més antiga de l'ésser humà. Cuinant, les persones expressen la seva visió del món".