Es pot dir més clar però no més alt: la indústria del videojoc supera des de fa temps la del cinema en volum de negoci. Excedits els prejudicis, universitats com la pionera Pompeu Fabra o ara l'Autònoma de Barcelona, estan formant els futurs «Scorsese» o «Cameron» del sector.

Mentre que en altres països europeus aquesta indústria de l'oci està plenament consolidada i es veu fins i tot d'interès cultural, a Espanya, i malgrat moure més de 1.200 milions d'euros, el sector es troba miniaturitzat en petites firmes, i no compta amb el potent suport que, per exemple, reben els creadors del cinema o la música, assegura el coordinador del màster de creació de videojocs de la UAB, Enric Martí.

Ja hi ha diversos centres superiors catalans que ofereixen màsters de formació en aquest àmbit: els més destacats són els que s'imparteixen a la UPC o la Pompeu Fabra, als quals l'any passat es va sumar el que es realitza des de l'Escola d'Enginyeria de la UAB, que proporciona una visió teòrica i pràctica, i integradora, de tot el procés de producció d'un videojoc: la programació, però també la vessant més artística i de contingut.

Aquest màster, que pretén ser un pont entre la universitat i les empreses del sector, dura un any i compta amb dos itineraris clars: el de programació, dirigit sobretot a un perfil d'enginyers o físics, i per una altra la del disseny de continguts i el «guió» de la història, on se senten més còmodes els llicenciats en Belles Arts o Comunicació Audiovisual.

A més, hi ha un perfil intermedi de «game designer, que fixa els objectius del joc, els seus nivells i les habilitats que es busquen».

En la segona edició, el màster de la UAB el cursen catorze alumnes, -entre ells dues enginyeres- molts dels quals són jugadors reconeguts que han vist en la seva afició una sortida professional.

Durant el curs, es formen equips de dos programadors i dos dissenyadors, que elaboraran un prototip que, un cop acabat el màster, els servirà de carta de presentació quan es dirigeixin a les empreses, després de superar l'avaluació del professorat i professionals que treballen en llocs com UbiSoft.

Martí apunta que malgrat que a Espanya les empreses són encara petites -i solen ser absorbides per multinacionals quan treuen algun producte interessant- la incipient indústria local demanda cada vegada més aquest tipus de professionals.

El responsable de l'itinerari de programació del màster, Jordi Arnal, explica que en el desenvoluptament d'una superproducció comercial -com el bèl·lic Call of Duty- hi poden arribar a treballar fins a un centenar de persones durant dos o tres anys.

El futur del joc petit

Tot i això, hi ha altres referents més modestos però amb milions de seguidors i "amb un impacte comercial brutal". És el cas dels addictius Angry Birds, de l'empresa Rovio -amb cent milions de descàrregues-, o el Farmville, de Zynga, que triomfa a Facebook i té més de vuitanta milions d'usuaris.

Arnal explica que amb els nous suports, les oportunitats per als jugadors s'han diversificat, tant en gèneres i continguts com en presentacions, cosa que fa que l'espectre d'edat i sexe no tingui límit ni condició.

«La proliferació de les descàrregues digitals està donant molta importància als jocs petits, per a deu o quinze minuts, que són els que més venen», assenyala aquest enginyer que adverteix que a Espanya s'estan perdent moltes oportunitats.