El qui va ser president de l'Audiència de Girona durant tretze anys, fins al 1985, quan va ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem, Francisco Soto Nieto, va cultiva tota la vida una passió que aleshores era quasi secreta pel cinema i que, ara, després de la seva jubilació, ha sortit a la llum en forma d'una singular publicació que ha suscitat l'interès dels mitjans de comunicació.

Francisco Soto firma, juntament amb el periodista Francisco J. Fernández, el llibre Entre Dios y los hombres. La pràctica mèdica y científica, a través del cine (editorial Dykinson).

Segons el propi autor ha explicat: "Dues ciències o sabers bateguen de manera principal en el llibre" i "constitueixen un substrat notable de la cimentació cultural de Girona". Coneixedor de la implantació dels estudis de Medicina a la UdG, Francisco Soto es refereix precisament a la Medicina i el Dret. "Els col·legis, Mèdic i d'Advocats, desenvolupen una exemplar tasca dinàmica ciutadana", prossegueix el magistrat, nascut fa 84 anys a Cartagena i avui resident a Madrid. Segons ell, les vocacions mèdiques i jurídiques són creixents, i els estudiants de Medicina i de Dret podran trobar en la seva obra "un complement per a la seva formació professional".

No trobarà el lector a Entre Dios y los hombres posicions radicals i condemnatòries, però sí sòlids raonaments, des d'un posicionament conservador, sempre a favor de la vida. Els autors han buscat per a les seves reflexions el suport d'històries que ja d'alguna manera formen part de la memòria col·lectiva per la gran audiència que han tingut a la gran gran pantalla, en la seva adaptació cinematogràfica, per exemple Les confessions del doctor Sachs (Michel Deville); Les normes de la casa de la sidra (Lasse Hallström); La meva vida és meva (John Badham); Patch Adams (Tom Shadyac) i, entre altres, Million dollar baby (Clint Eatswood).

Francisco Soto ha explicat al Diari de Girona que les pel·lícules estudiades ofereixen un mostrari de supòsits i de reflexions sobre la funció sanitària" i tot plegat és també un reflexe de la tasca diària "dels advocats i les altes resolucions dels tribunals".

Per exemple, Les normes de la casa de la sidra presenta el cas d'un doctor a l'Anglaterra de finals del segle XIX que practica l'avortament d'amagat, però, també d'amagat de les mares, salva les criatures per donar-les en adopció. Per Francisco Soto, l'avortament lliure és "censurable" però, en canvi, les coses canvien quan hi ha en perill la vida de la mare.

Sobre aquest i altres temes, el llibre ofereix les reflexions i opinions fonamentades d'un home que té vuit fills i 29 néts, i que ha trobat les millors consideracions, en aquest cas sobre l'eutanàsia, a Million dollar baby. El llibre tracta el film d'Eatswood, però en canvi Mar adentro, d'Alejandro Amenábar, no ha entrat a Entre Dios y los hombres, en sentir-se els autors "indignats" per la befa que es fa del capellà tetraplègic quan és foragitat d'una casa. Així, La meva vida és considerada un "cant al bon metge" que fa aflorar el "sentiment entendridor de qui salva vides".

Francisco Soto va arribar l'any 1956 a Santa Coloma de Farners, on va fer de jutge durant 10 anys. L'ascens a magristrat va comportar el seu trasllat a Albacete, però després va tornar a Girona per presidir l'Audiència, càrrec el qual va ser rellevat el 1985 per Miguel Pérez Capella.

Francisco Soto continua visitant Girona, ciutat on han desenvolupat la seva vida professional tres del seus fills, almenys una vegada a l'any. "Tinc una especial debilitat per Girona, ciutat en la qual he passat més temps durant la vida que en la meva terra natal".

Soto Nieto va ser col·laborador esporàdic de Los Sitios, i ara publica en revistes jurídiques. El seu somni era presentar el llibre a Girona, però no ha estat possible. Un dels seus fills "gironins" és fiscal, una filla és oficial als jutjats de Girona i una altra filla, catedràtica de literatura a l'Institut Jaume Vicens Vives.