Afirmar que un festival aposta «per les sonoritats incòmodes» és, com a mínim, tota una declaració d'intencions. Però amb set edicions a l'esquena, el Remor ha de justificar-se ben poc: a Girona és ben sabut que durant uns dies a l'any, la Casa de Cultura esdevé un escenari no apte per a tots els públics, però perfecte per obrir la ment a noves propostes.

Així ho admet el director artístic del festival, Nene Coca, que explica que la major part dels artistes de la trobada que se celebrarà entre demà i dissabte «treballen amb sonoritats que podríem catalogar com a extremes, fins al punt que poden molestar». Però com en tot procés d'experimentació, cal fer pedagogia, i la prova es troba en l'evolució que ha experimentat el públic en aquestes set anteriors edicions: «Quan vam començar hi havia gent que marxava indignada, ofesa i fins i tot queixant-se», recorda Coca, «però enguany tenim diversos artistes al programa que s'han definit a ells mateixos com a 'fills del Remor'».

Aquesta és, precisament, la línia definitòria de la seva vuitena edició, amb un cartell en què més del 50 per cent d'artistes són «de casa». Preguntat sobre si ha estat una qüestió de necessitat o de voluntat, Coca es decanta per la segona opció: «El Remor va néixer per esdevenir un aparador de la producció artística gironina d'aquest àmbit, promocionant-la amb algunes propostes de major renom», afirma demostrant que si enguany hi ha aquest elevat percentatge no és fruit de la casualitat.

Del soroll extrem al silenci

Improvisació, noise, electroacústica, electrònica i rock tenen cabuda en un Remor que, segons Coca, presenta «entre moltes cometes, una programació més amable que en d'altres edicions». Explica que s'ha rebaixat una mica «l'ànim de provocació, i tot i que segueixin havent-hi propostes difícils i fortes, en general és més suau».

En total són 10 actuacions repartides en tres dies, més una instal·lació interactiva dels Electrotoylets basada en un vídeoclip "ple de la imagineria de tradició catalana típica del grup".

D'entre aquestes propostes, destaca Kid 606 com a «cap de cartell», en la mesura que es pugui anomenar així un artista d'una línia tan minoritària, explica amb humor Coca. Miguel Trost Depedro, nascut a Caracas i resident a Berlín, presenta una proposta «molt canyera» emmarcada en la programació de dissabte, dominada pels projectes electrònics. Vinculat a l'estil glitch i el breakcore, és a més el responsable del segell Tigerbeat6, amb qui segons Coca «el Remor hi té molta afinitat i de qui havíem programat alguns artistes anteriorment».

Una altra proposta destacada, amb un projecte on paradoxalment el soroll brilla per la seva absència, és File Under Toner. L'excantant de Superelvis investiga els límits de la raó en la música amb un live act basat en el seu treball This Is The End, Beautiful Friend. La peculiaritat: que està elaborat a partir de silencis extrets dels seus vinils favorits, «microsons de l'agulla fregant el disc, fent música a partir del silenci», tal com ho defineix Coca.

Tot i que aquestes siguin propostes minoritàries, el director artístic del Remor explica que el gènere està força ben assentat a Catalunya, en comparació amb altres països: «Mirant la demografia, la relació entre públic potencial i públic assistent és força bona», manifesta; la resposta es veurà a partir de demà i fins dissabte.