L'investigador Saadek Takkouk ha aplicat un model de qualitat de l'aigua als pantans de Sau i Boadella per tal de predir la seva evolució física, química i biològica. L'objectiu de la recerca és millorar la gestió dels embassaments. Els resultats han estat recollits en una tesi doctoral, dirigida pel doctor Xavier Casamitjana, de la Universitat de Girona.

En la seva tesi, Application of a hydrodynamic and water quality models to the Sau and Boadella Reservoirs, Saadek Takkouk ha aplicat el model de qualitat de l'aigua DYREM-CAEDYM als embassaments de Sau i Boadella. Els models de qualitat de l'aigua són capaços de predir l'evolució física, química i biològica dels embassaments. Un cop inicialitzats i calibrats poden donar informació de com evolucionarà, per exemple, el fòsfor dissolt i les poblacions d'algues.

Per funcionar, aquests models necessiten nodrir-se diàriament amb dades meteorològiques com ara la radiació solar, la velocitat del vent o les precipitacions, les quals es poden obtenir d'estacions meteorològiques properes als embassaments. També calen dades biològiques que, en el cas de la recerca de Saadek Takkouk, han estat facilitades per diferents persones i organismes com el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquests models no són fàcils de manejar i el primer que s'ha de fer és estudiar-ne la seva aplicabilitat. Concretament, cal saber si poden ser d'una dimensió o en cal un nombre superior. Això es fa comprovant l'evolució de diferents nombres adimensionals, com per exemple els de Wedderburn i Burger. Aquesta tasca té una rellevància destacada dins la tesi.

Un cop calibrat, el model DYRESM-CAEDYM prediu -"molt bé", segons l'autor- l'evolució de la temperatura i -"bastant bé"- la de l'oxigen dissolt, sobretot a l'embassament de Sau, indicant la presència de zones anòxiques al fons. La tendència en l'evolució del fòsfor dissolt també s'hi veu ben reflectida.

En canvi, les simulacions de la clorofila-a, indicativa de les algues, no són tan acurades ja que depenen de molt factors, alguns dels quals no queden prou reflectits en el model.

L'objectiu final d'aquesta tesi, dirigida pel doctor Xavier Casamitjana, és poder millorar la gestió dels embasaments indicant, per exemple, quina és la fondària òptima d'extracció de l'aigua perquè sigui de més qualitat per al consum humà.