El món sencer l'elogia per haver revolucionat la cuina, fa conferències a Harvard, Hollywood el persegueix per rodar una pel·lícula i té els mitjans de comunicació pendents del naixement de la Bulli Foundation a Roses, però el seu principal miracle és haver evitat la pujada al cap de l'èxit. No s'ha divinitzat. Només així s'explica que un rejovenit Ferran Adrià regalés ahir un parell d'hores a la Fundació Jaume Casademont, que el va posar a disposició del públic gironí. En el seu habitual to humil i desenfadat, Adrià va imprimir a l'acte un caire distès i familiar, propici per confessar que en dos anys ha perdut 18 quilos sense passar gana. El secret? Fer esport a un ritme intens durant una hora cada dia, activitat que duu a terme al seu jardí de cala Montjoi: «Menjo 100 i consumeixo 120», va dir, fent un divertit símil amb els motors de gasolina, i va explicar que cal menjar de tot i fins i tot es pot prendre sal i vi cada dia, sense abusar-ne.
Presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras com un «pensador», el primer cuiner del Planeta va evocar la figura del malaguanyat Jaume Casademont com un «avançat empresari amb consciència social», i va opinar que avui cal que les empreses fomentin la creativitat, que és la forma de generar treball, perquè «els polítics sols no poden». Però la creativitat és una arma de doble tall: «Odio els creadors que es consideren superiors», va dir a un públic integrat per l'alcaldessa, Anna Pagans, la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, i nombrosos professors d'aquesta universitat, alguns relacionats amb temes alimentaris.
Adrià es va referir diverses vegades als germans Roca
i en una d'elles va revelar que s'estan plantejant que el Celler segueixi les passes d'El Bulli i tanqui uns mesos a l'any perquè «per crear un necessita desconnectar». «La rutina mata la creativitat. En lloc d'usar sempre el mateix edifici, els departaments d'I+D haurien de convocar reunions a tendes de campanya a l'Amazònia».
Salut, cuina i ciència
«Ara es tracta d'ajudar els metges. Tot comença quan som petits, a casa. Si no cuinem, com pretenem que els nostres fills cuinin?». Aquest és avui un dels principals maldecaps d'Adrià, que en el seu imparable procés transformista creatiu, ha decidit tancar el restaurant i obrir la Bulli Foundation per abordar aquests temes. Segons el genial cuiner, dediquem colosals esforços a aprendre complicats programes d'ordinador, però no sabem fer un ou ferrat, i aquest és un dels grans problemes de la humanitat, un problema que «tindrà un cost elevadíssim». «Si no som capaços de llevar-nos al matí i preparar un suc de taronja als fills, la resta és demagògia i populisme».
Adrià va assegurar que la paraula «tapa» figura al diccionari espanyol des de l'any 1939, i que no hi ha cap estudi històric de les tapes, ni cap universitat espanyola ha prestat atenció al tema. Segons va pronosticar, les tapes -«sortir a picar», en català- tenen més futur que la cuinar mediterrània. «En tot cas seran tapes mediterrànies», va dir el que encara se sent com «un aprenent de cuina».
