Se'l coneix per la seva faceta de cantant, però el jurat del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2001 li ha donat el guardó de les Arts 2011 també per les seves facetes de novel·lista i poeta. L'autor canadenc, que va néixer el 1934, es va dedicar durant diversos anys de ple a la poesia, i el 1967 va publicar el seu primer disc, al qual en van seguir altres que el van situar entre els autors més destacats del moment.

El 2008, amb ocasió del seu 40è aniversari com a artista, Cohen va oferir 84 concerts; un dels quals, que restarà a la memòria dels qui van poder gaudir-ne, va portar la seva saviesa, veu xiuxiuejant i carisma etern, de lleó cansat, fins a l'escenari palafrugellenc de Cap Roig.

El jurat del Príncep d'Astúries va destacar ahir la capacitat de l'artista de "d'explicar la vida com una balada interminable" i la seva influència "en tres generacions de tot el món"; i d'aquestes, la dels 70 va ser la que va aprendre a somiar i estimar gràcies a la seva veu profunda.

I és que Leonard Cohen té la capacitat d'explicar la vida "com una balada interminable". Així ho ha reconegut el jurat del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, que va destacar a més que "el pas del temps, les relacions amoroses, la tradició mística d'Orient i Occident configuren una obra identificada amb uns moments de canvi decisiu a finals del segle XX i a principis del XXI".

L'acta del premi alaba la capacitat de la seva obra literària d'influir "en tres generacions de tot el món, a través de la creació d'un imaginari sentimental en el qual la poesia i la música es fonen en un valor inalterable".

Al nostre país, en la clandestinitat dels anys 70, es comentava quins eren els artistes que estaven de la seva part. Pink Floyd i Leonard Cohen simpatitzaven amb els corrents d'extrema esquerra; els dirigents trotskistes de l'època Tarik Ali i Robin Blackburn es presentaven a casa de John Lennon amb una ampolla de vi i un ram de clavells vermells sota el braç. La música era el missatge, i alguns xamans com Cohen i Dylan aconseguien posar llum a aquell aquelarre de frustracions.

So long, Marianne, Suzanne, Sister of mercy i Avalanche són composicions rebels però íntimes, que amb l'ajuda del diccionari van ajudar els joves a transcendir. I quan Cohen va venir el 1974 a Barcelona, entre cançó i cançó va començar a puntejar amb la guitarra l'inici de Los cuatro muleros de Lorca. Ja no calia dir res més.

El canadenc d'origen jueu i heterodòxies canviants amb el pas dels anys va contribuir al creixement d'una generació amb les seves cançons de marcat caràcter literari, però també per la seva obra no cantada amb llibres com Flors per a Hitler i Els bells vençuts.

I amb aquest Príncep d'Astúries, la veu profunda de l'elegant cavaller que va venir de la indignació comença, des d'avui i potser amb cert retard, a ser oficialment reconeguda.