Memòria, voluntat i identitat: aquests són els tres eixos al voltant dels quals bascula Delusion, una òpera d'una sola persona que capitaneja amb mà fèrria la novaiorquesa Laurie Anderson. L'Auditori de Girona acull avui l'espectacle, presentat als Jocs Olímpics de Vancouver, i que combina de manera magistral projeccions de gran format, titelles electròniques, poesia, instruments creats per la mateixa artista i una forta càrrega crítica.

Els llenguatges usats en aquest projecte són gairebé tan variats com les històries que l'integren, fins a vint. Segons l'artista experimental, "és interessant veure com la nostra percepció s'altera quan escoltem un ritme i veiem imatges que es mouen en una freqüència diferent", creant "situacions polirrítmiques i politòniques". La companya sentimental i artística de Lou Reed sempre ha basat la seva carrera en l'experimentació i la combinació de diverses arts, amb la intenció de crear "un xoc en l'espectador i suscitar-li sentiments enfrontats".

Trenca així la convenció que les històries es perceben "tal i com veiem el món, d'una manera lineal"; per això, Delusion comença pel final, amb un conte on reflexiona sobre el fet de viure fent projeccions futures. "Estem massa obsessionats amb arribar a algun lloc, i ens oblidem d'analitzar, gaudir i descobrir el camí que ens porta cap a aquest destí", afirma.

"No som mercaderia"

Els sentiments enfrontats que pot generar en el públic aquest espectacle són els mateixos als quals es va haver de sobreposar Anderson en la seva gènesi; i és que Delusion està dedicat a la seva mare i es basa en les darreres paraules que va dedicar als seus fills abans de morir. "Reconec que aquest és un espectacle complicat i el fet de crear-lo ho ha estat per a mi, però la meva mare també era una persona complexa: crec que n'estaria orgullosa", afirma.

Les altres inspiracions (en aquest cas, artístiques) han estat la literatura de Balzac i Laurence Sterne i el cinema d'Ozu; referents culturals que tenen en comú amb la gènesi de l'obra que "se centren en la família, en les relacions humanes i en històries que es poden treballar a nivells molt diferents", segons l'artista.

El que sempre ha estat una constant en la carrera de Laurie Anderson ha estat el seu fort compromís i visió crítica sobre la política nord-americana. En aquest sentit, manifesta que tot i que el món sigui molt diferent ara de quan va començar el seu activisme, s'arrosseguen greus problemes del passat: "Votant a Obama crèiem que ell podria canviar alguna cosa, però això no està en mans ni dels polítics ni dels artistes. Canviar el món no és una professió, és un interès molt humà que topa, però, amb maquinàries i defectes poderosos massa arrelats dins el sistema", afirma.

La seva primera actuació al país va ser dimecres als Teatros del Canal de Madrid, ciutat on va tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà el moviment dels "indignats". Va visitar l'acampada de la Puerta del Sol, i amb un castellà precari afirma haver-se sentit impressionada pel seu lema "No som mercaderia en mans de polítics i banquers". "Llegir el seu manifest va ser realment inspirador, i crec que és un moviment que, es desenvolupi com es de?senvolupi, val la pena preservar".

Aquesta vessant crítica, i també la més poètica, seran les que es veuran en gran format aquesta nit a Girona, de la mà d'una trovadora del segle XXI que vesteix amb violins d'arc de cinta, sensors electrònics i vocoders contes i preocupacions tan antics com la mateixa humanitat.