La reconstrucció ambiental i climàtica del miocè a Espanya ha estat possible a partir de l'estudi del desgastament dental en remugants, donat que la seva dieta estrictament herbívora els converteix en excel·lents indicadors de l'ambient on van viure.
Així ho constata un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), divulgat ahir i liderat pel paleobiòleg del Museu Nacional de Ciències Naturals Jorge Morales.
L'objectiu de l'estudi ha estat la reconstrucció paleoambiental del miocè, a partir dels hàbits alimentaris dels remugants. Aquests són un dels grups de mamífers herbívors més exitosos, i amb una extraordinària diversitat tant geogràfica com taxonòmica.
En funció del tipus de vegetal que mengessin (herba, fruits, fulles d'arbre) i del tipus d'animal, les marques aparegudes als dents dels remugants són diferents.
Els menjadors d'herba tenien una dieta més abrasiva, el que es tradueix en una major quantitat de microestries i en peces dentals més arrodonides que no les dels que menjaven fulles, brots, fruits d'arbres o arbustos.
Dues tècniques "potents"
El científic Daniel de Miguel ha apuntat que la metodologia usada ha estat "molt potent", ja que amb la tècnica del microdesgastament s'ha pogut esbrinar què va menjar l'animal als instants previs a la seva mort, i amb la del mesodesgastament, els aliments ingerits en les darreres setmanes.
Per als investigadors, l'estudi del desgastament de les dents mostra que els cèrvids i bòvids trobats vivien majoritàriament en ambients àrids i estacionals.
Les dades analitzades mostren l'existència d'un canvi climàtic, amb el conseqüent canvi en la vegetació, fa uns 12,6 milions d'anys. També posen de manifest la transició d'un clima sec amb estacions marcades, a un clima més humit i estacions més atenuades.
