La fe apostòlica, la nostra fe, afirma que Jesús Ressuscitat ha estat exaltat i glorificat a la dreta de Déu Pare. De quina manera els apòstols i primers deixebles podien expressar aquesta veritat i experiència? Com explicar que les aparicions de Jesús als seus deixebles s'han acabat i que comença un nou temps o, millor, una nova manera de fer-se present? Els evangelistes Mateu i sant Lluc ho expressen magníficament en la primera lectura dels Fets dels Apòstols i en la narració evangèlica d'aquest diumenge de l'Ascensió. Primer cal subratllar que la resurrecció i l'ascensió són accents o cares de la mateixa Pasqua. L'ascensió accentua l'exaltació o glorificació de Jesús Ressuscitat al costat del Pare. Tanmateix, l'evangelista Mateu ens recorda la missió que Jesús confia als deixebles: "Aneu i convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món". I heus aquí la gran qüestió: l'ascensió és absència de Jesús o presència? Ens ha promès que serà amb nosaltres fins a la fi, i sembla que l'ascensió desmenteixi aquesta promesa. Recordem que el Messies és l'Emmanuel, Déu amb nosaltres. La vida eterna de Jesús ho havia verificat, ja que estava a prop de tothom i especialment dels pobres, malalts, pecadors, humils...del poble. Ara, sembla que el Senyor hagi complert el seu temps de presència propera a la Terra i es retira triomfant a la glòria. Deixa els seus amics en la solitud de l'absència? Ens deixa a nosaltres sols per afrontar com a deixebles la missió confiada que avui hem de tirar endavant? Certament que l'ascensió inaugura una nova etapa per a la presència del Senyor. Inaugura o comença el temps de l'Església. En aquesta nova etapa de la història cal creure, viure i celebrar que Ell és amb nosaltres cada dia. Permeteu-me una breu reflexió sobre la nostra Església que fa present i actuant Jesús Ressuscitat en cada moment de la història. La nostra Església és l'Església de Déu -Església de la Trinitat- i Església dels homes. La seva condició humana significa limitada, pecadora, fràgil. Per tant, és alhora "comunió dels sants" i "comunió dels pecadors". L'Església en la història no és la (...).