El llibre Los días de colores, escrit per Javier Fesser i Claro García, aprofundeix en els personatges i aspectes que es van tractar somerament a Camino, el film dirigit pel mateix Fesser. "Hi va haver un cas real que va inspirar la pel·lícula, i ara aquella pel·lícula ha inspirat una novel·la", subratlla el director.
"No és una novel·la sobre l'Opus Dei, sinó una novel·la sobre l'amor d'una nena que va descobrint el món", puntualitza Claro García. Aquest explica que encara que els fets són els mateixos que es descriuen al film, al llibre s'aborden des de "diversos punts de vista". "És el nostre conte d'una princesa atrapada", agrega Fesser.
Cal recordar l'agra polèmica que va aixecar el film centrat en Alèxia González - Barros, una nena que va morir als 14 anys a causa d'un tumor maligne; les vinculacions de la família, que estiuejava a Girona, amb l'Opus Dei i la visió que es va oferir de la religió en aquest film van fer que els seus familiars es "desvinculessin" completament de la producció.
"Inspirada en fets reals"
Pel que fa a Los días de colores, editat per Planeta, la protagonista és una nena de dotze anys que irradia alegria i està envoltada d'un món d'adults ple de "silencis i restriccions". Aquesta petita somia amb el primer amor, però la seva greu malaltia fa que li esperi un destí diferent a qualsevol altra adolescent de la seva edat.
Els autors asseguren que és una novel·la "inspirada en fets reals" i al·leguen que s'han permès el "plaer" de "desxifrar els pensaments i personatges" que van protagonitzar Camino. Tanmateix, assenyalen que és un llibre on s'hi aborden grans temes com la llibertat, l'amor o la mort.
Qüestionats per la resposta de l'Opus Dei davant el llibre, remarquen que la institució "se sent molt incòmoda quan se sent retratada", i al·leguen que han procurar fer "un retrat" "el més possible a la realitat". Per això, expliquen haver comptat amb nombrosos testimonis de metges, numeraris i persones properes a la institució "per no ficar la pota".
