Un quadre de la magnitud d'El gran dia de Girona no es pinta precisament en dos dies; prop de 20 anys són els que va esmerçar Martí Alsina, des de l'inici al seu acabament, en aquesta obra magna de la pintura catalana. I durant tot aquest temps, va elaborar fins a 11 pintures preparatòries, a banda d'esbossos i dibuixos, per ajudar-lo a configurar el llenç de 12 metres de longitud que actualment es pot veure a la seu de la Generalitat de Girona.

I és precisament una d'aquestes pintures introductòries la que ara es pot veure al Museu d'Història de Girona, gràcies a una cessió per 10 anys del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Des d'avui mateix, aquest quadre es pot veure a la sala 9 del museu gironí, la que l'equipament dedica a la Guerra del Francès.

Es tracta d'un oli sobre tela datat d'aproximadament el 1862, de 132 x 283 centímetres. A cavall del Romanticisme i el realisme, el quadre presenta el general Álvarez de Castro al bell mig de l'escena i en plena batalla, envoltat pels defensors de la ciutat i pels francesos abatuts després d'haver repel·lit l'atac dels assetjadors.

Pere Freixas, director del Museu d'Història de Girona, es va congratular no només de poder gaudir a partir d'ara d'aquesta peça de l'introductor del realisme a Catalunya, sinó per l'estreta col·laboració entre museus que suposa aquest conveni. "És un acte molt generós per part del MNAC que ens hagi cedit la peça", va dir, "a més de ser un exemple de com poden perviure els museus petits en temps difícils com els actuals". Amb aquest quadre, s'aconsegueix una peça important per vehicular un itinerari que, segons Freixas, seria molt interessant d'articular al voltant de l'herència artística de la Guerra del Francès a la ciutat: "En tenim peces al Museu d'Art, hi ha Les heroïnes de Santa Bàrbara a la Diputació, comptem amb El gran dia de Girona i ara amb aquesta obra", va dir tot apuntant que aquest bagatge pot "ajudar a crear un circuit que mostraria amb veracitat l'impacte real de la guerra en una ciutat que hi va perdre més de la meitat de la seva població".

La directora del MNAC, Mª Teresa Ocaña, va apuntar sobre la "generositat" que esmentava Freixas no és tal, sinó "el deure d'una institució com el MNAC, que té la responsabilitat de col·laborar amb altres centres del país".

Aquest quadre no estava exposat al museu barceloní, sinó que formava part dels seus fons a dipòsit. Ocaña recordava el procés de restauració d'El gran dia de Girona al Centre de Restauració de Béns Mobles de Valldoreix; va definir-lo com a "apassionant", en tant que va permetre veure com "una tela tan malmesa tornava a la vida, per situar-se després a la seva seu natural, Girona".