El cel no va ser ahir a la nit el millor aliat per contemplar l'eclipsi total de lluna, ja que els núvols van impedir als milers de científics i aficionats que es van concentrar en nombrosos espais oberts gaudir d'un espectacle que no es tornarà a repetir fins al 27 de juliol de 2018. Com va ocórrer el passat 4 de gener, quan els núvols van frustrar el primer eclipsi de l'any -encara que en aquella ocasió es va tractar d'un parcial de sol- el cel va estarmolt ennuvolat en grans àrees de la Península i als arxipèlags.

Els més afortunats van ser els ciutadans que van seguir l'eclipsi des del quadrant nord-est -alguns observatoris catalans van oferir les imatges més nítides- i en menys grau els que es van reunir en el cim més alt del país, el Teide (Tenerife), encara que els núvols van impedir allà l'observació continuada.

A les nostres comarques, Tossa de Mar va ser l'espai escollit per l'Agrupació Astronòmica de Girona per congregar-se. La platja tossenca, ja de per si un espai especial per tenir al seu costat la vila medieval, es va convertir en un observatori ideal on la lluna es va poder veure sortint per damunt del mar ja eclipsada.

A la resta de Catalunya també es van organitzar avistaments; per exemple, el Parc Astronòmic del Montsec, a Lleida, va retransmetre en directe l'eclipsi des del Centre d'Observació de l'Univers d'Àger, que compta amb un dels cels més nets de la comunitat. A Barcelona, tot i la contaminació lumínica i atmosfèrica, els aficionats també es van reunir; l'Agrupació Astronòmica ASTER va instal·lar sis telescopis al castell de Montjuïc per tal que tothom pogués gaudir d'aquest fenomen.

Un procés de cinc hores

Com ve sent habitual, el Teide també va ser un punt de reunió de nombroses persones. Així va ser com l'associació cientificocultural "Shelios" va organitzar l'expedició Teide 2011, que va reunir científics i aficionats van ascendir fins al cim d'aquesta muntanya per contemplar l'eclipsi.

Des de la muntanya més alta d'Espanya, experts de la Facultat d'Informàtica de la Universitat Politècnica de Madrid també van retransmetre en directe per Internet l'esdeveniment, que al coincidir amb la posta de sol es va completar amb l'ombra del Teide projectada envers la lluna eclipsada.

El punt màxim de l'eclipsi es va produir a les 22.14, però tot el procés es va allargar durant cinc hores (comptant amb les fases anteriors a l'eclipsi, conegudes com a parcial i penombral).

El fenomen va ser visible a tot Europa, Àfrica, Àsia i Oceania, segons l'Observatori Astronòmic Nacional. Aquest ens va recordar que cada any es produeixen entre quatre i set eclipsis, entre els de sol i lluna, i que normalment van acompanyats: així doncs, un es produeix transcorregut mig cicle lunar després de l'altre.

En el cas d'ahir, l'eclipsi lunar es va produir entre dos parcials de sol: el del passat 1 de juny, que va ser visible a l'est d'Àsia i als extrems més septentrionals de Nord-amèrica i Europa; i l'eclipsi del proper 1 de juliol, que només es podrà veure al sud de l'oceà Índic i a l'Antàrtida.