Professionals de la psicologia en matèria d'addiccions consideren que seria desitjable que no es pogués accedir des de casa o des de la feina als jocs d'apostes en línia. A causa del gran potencial addictiu d'aquests jocs, els experts consideren que el seu accés hauria d'estar exclusivament permès en locals autoritzats on calgués la identificació de l'usuari i la constatació de la seva majoria d'edat, segons va explicar el psicòleg de l'Associació Alacantina d'Afectats per Ludopatia, Antonio Castaños.

Garantir "la protecció efectiva" tant dels menors com de les persones que tenen prohibit o "autoprohibit" l'accés als jocs d'apostes és el principal objectiu d'aquest tipus d'associacions davant la nova Llei del Joc.

Aquesta legislació, publicada al BOE el passat 28 de maig, recull la necessitat d'elaborar un reglament de protecció de menors i d'altres col·lectius susceptibles d'adquirir hàbits d'addicció patològica per l'accés i ús dels jocs d'apostes en línia.

Segons Castaños, els professionals dels àmbits "preventiu i assistencial del joc patològic i les addiccions tecnològiques" haurien de participar en la redacció del futur reglament.

Segons el psicòleg alacantí, la idea d'impedir l'accés als jocs d'aposta "online" des de les llars previsiblement "no serà acceptada" per l'Administració.

Davant aquesta possibilitat, Castaños va demanar a les empreses que exploten aquest tipus de jocs que reforcin els controls d'edat dels seus usuaris i que eliminin els que tenen més gran potencial addictiu, com les escurabutxaques virtuals.

També va subratllar la importància d'establir un temps màxim de joc, així com períodes d'espera prolongats entre les apostes, i fixar una quantitat econòmica màxima que podria controlar-se fàcilment mitjançant targetes prepagament, com les usades en els mòbils.

El nombre d'usuaris que realitzen algun tipus d'aposta en línia a Espanya va augmentar l'any passat un 33 %, xifra que els experts miren amb "preocupació", perquè el pòquer i les apostes esportives comencen a ser "una moda" entre els joves, segons Castaños.