El Papa Benet XVI ha distingit Sant Feliu de Girona amb el títol de basílica menor. El decret es va signar al Vaticà amb data 31 de maig a petició del bisbe de Girona, Francesc Pardo, que ja al febrer va fer arribar un informe a Roma per demanar aquesta distinció. El bisbe justificava que l'església havia de rebre aquesta distinció per la història patrimonial (construïda entre els segles XII-XIV i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931), les joies artístiques i l'activitat litúrgica que desenvolupa. Al temple reposen les restes del patró de la ciutat i de la diòcesi, Sant Narcís, i ha estat objecte d'una profunda restauració. El Bisbat ja ha anunciat que prepara diversos actes per a la proclamació.

El títol de "basílica menor" comporta que totes les accions que es porten a terme en aquesta església han de tenir una especial rellevància, sobretot en els camps litúrgic i pastoral. D'aquesta manera, Sant Feliu es converteix en el segon temple de les comarques de Girona en aconseguir aquesta distinció; fins ara, només l'ostentava l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries.

La més insigne parròquia

El temple de Sant Feliu és un monument romànico-gòtic construït entre els segles XII i XIV, que va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931. S'ha documentat l'existència de construccions anteriors, datades dels segles VI-VII, i a l'absis actual s'hi conserven uns sarcòfags romano-cristians dels segles II-IV.

D'altra banda, al segle XVIII s'hi va construir la capella de Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi, on es venera el sepulcre del sant. El seu campanar en forma d'agulla destaca en el perfil de la ciutat juntament amb el de la catedral, formant part inseparable de la imatge de Girona. Duu el nom del primer màrtir conegut i venerat a la diòcesi, Sant Feliu. La primitiva església construïda sobre la seva sepultura va ser la primera catedral de Girona.

El temple actual conserva sepultures d'alguns dels seus bisbes des del segle X; i va tenir una comunitat de canonges des de l'any 947 fins al segle XIX. Des de llavors ostenta el títol de Parròquia Major, essent la més insigne de les parròquies de Girona. És per aquest motiu que és allà on tenen lloc anualment les celebracions diocesanes en honor als sants Narcís i Feliu, presidides pel bisbe, i amb l'assistència del Capítol Catedral.