El periodista, escriptor i polític Carles Sentís va morir ahir a Barcelona a l'edat de 99 anys. Sentís, que enguany hauria complert un segle, va néixer el 9 de desembre de 1911 a Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, uns estudis que va ampliar amb el Dret Internacional a París, a la Sorbona. Malgrat tot, la seva trajectòria professional el va fer destacar en el món del periodisme, una feina que va combinar amb la política.

Sentís inicià la seva carrera periodística en mitjans de comunicació com el diari La publicitat o el setmanari Mirador, i col·laborant en altres diaris com La veu de Catalunya, L'instant.

Després de la Guerra Civil espanyola, durant la dècada dels 40, va ser corresponsal de guerra en alguns mitjans com l'ABC i La Vanguardia, diari al qual va estar vinculat bona part de la seva vida, i va publicar Del Congo a Argel con el general De Gaulle, una obra que li va permetre guanyar la Creu de la Legió d'Honor.

En acabar al Segona Guerra Mundial, Sentís va seguir el procés contra els jerarques nazis a Nuremberg i va publicar La pau vista des de Londres.

El 1950 va ser agregat de premsa a l'ambaixada d'Espanya a Brussel·les i posteriorment, a París.

A partir del 1963 va ser director de l'agència EFE i del diari Tele-Express, del qual va ser fundador.

El 1972 va agafar la direcció de Ràdio Barcelona, i dos anys més tard va ser president de l'Associació de la Premsa Barcelona. També va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona.

Des de llavors, va escriure per l'Avui i La Vanguardia, on encara col·laborava amb la publicació d'articles i com a membre del consell de direcció del diari.

Carles Sentís va seguir escrivint articles de premsa fins a aquest mateix any i l'últim que va publicar va ser sobre la final de la Champions entre el FC Barcelona i el Manchester United.

En el terreny de la política, una de les tasques més destacables va ser la gestió del retorn de Josep Tarradellas a Catalunya, ja que el 1977 l'acompanyà des de París per entrevistar-se amb Adolfo Suárez i el rei.

Per això, en el primer govern de Tarradellas va ser nomenat conseller sense cartera la Generalitat de Catalunya. Aquell mateix any va ser escollit diputat per la província de Barcelona al Congrés dels Diputats com a membre de les llistes de la UCD, i reescollit en les eleccions generals de 1979.

També va ser conseller polític de la Generalitat provisional entre el 1977 i el 80, secretari general de la UCD catalana als mateixos anys, i president d'honor de Centristes de Catalunya-UCD des del 1979 fins que va desaparèixer el partit.

A partir del 1980, va ser ambaixador extraordinari de l'Estat espanyol.

Premis i polèmica

En total, va escriure una dotzena de llibres i, d'entre les seves publicacions més rellevants hi ha Ara (1986), Viatge en transmiserià (1994), Reviure la Costa Brava (2001) o I de sobte, Tarradellas (2002), L'Instant abans del 36 (2004) o Seis generaciones de Borbones y un cronista (2004).

Als 99 anys, Carles Sentís havia recollit alguns dels premis més rellevants al país. Entre els guardons literaris, destaquen el premi Ciutat de Barcelona i el premi Nacional de Cultura de periodisme escrit, un guardó que va recollir el 1988 per la seva trajectòria com a reporter.

També va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi i va recollir, el 2001, la Medalla d'honor de la Ciutat de Barcelona.

L'any 2008, també va ser reconegut amb la Medalla al Mèrit al Treball del Govern espanyol. Precisament aquest guardó va ser posat en dubte per més de cinquanta col·legiats del col·legi de periodistes de Catalunya que, encapçalats pel degà Josep Carles Rius, van reclamar que es retiressin els elogis a Carles Sentís posant de manifest alguns aspectes biogràfics com la seva tasca d'informador durant la guerra al servei de Cambó, o el fet que entrés a Barcelona el gener de 1939 amb els ?exèrcits de Franco.

A més, els col·legiats que s'oposaven al seu reconeixement també criticaven l'article del mateix 1939 titulat ¿Finis cataloniae? El fin de una película de gàngsters, simplemente, en el qual el periodista qualificava de gàngster el president Companys.

Aquest mateix any, amb motiu del cent aniversari del periodista i escriptor, que s'havia de produir al desembre, la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell van estar dedicades a Carles Sentís.

Aquest mes de maig, el municipi de Palafrugell també va retre homenatge a aquest empordanès d'adopció amb un mirador i una escultura.