Enric Galceran, llicenciat en Enginyeria Informàtica Superior per la Universitat de Girona, ha guanyat un dels guardons de la setzena edició dels Premis Patronat EPS als millors projectes finals de carrera pel disseny i l'aplicació d'una arquitectura de control per a robots autònoms. El treball de Galceran, de 24 anys, consisteix en l'elaboració d'un sistema que permet desenvolupar, de manera estable i durable, el conjunt de programes que fan funcionar un robot sense que sigui necessària la intervenció humana.

Es tracta d'un projecte de suport per a la recerca, és a dir, "un sistema que, en un futur, servirà per crear noves eines de control, nous cervells per a robots", explica. Així, el sistema desenvolupat per Galceran no està pensat per donar ordres a un únic robot, al contrari, ja que es pot aplicar en qualsevol tipus d'aparell ja existent.

Per ara, la tecnologia s'ha ?desenvolupat amb èxit sobre dos dels robots del Centre d'Investigació en Robòtica Submarina de la UdG, l'Ictineu, construït l'any 2006, i l'Sparus, creat per afrontar la competició universitària europea de robòtica submarina SAUC-E el 2010.

A més dels experiments amb els sistemes de navegació a la piscina de proves del CIRS, al Parc Científic de la UdG, el sistema creat per Galceran també s'ha desplegat en entorns reals.

La primera vegada, a la marina abandonada del Fluvià Nàutic de Sant Pere Pescador. En aquella ocasió, el robot Sparus va fer inspeccions de manera autònoma en un quadre de 20 metres quadrats al fons marí.

Per cobrir tota l'àrea, el robot subaquàtic va seguir una trajectòria en forma de graella i va anar captant fotografies de cada un dels quadrats que la formaven.

Finalment, amb el material fotogràfic aconseguit, es va crear el que s'anomena un mosaic, una imatge gegant del fons marí a molta resolució.

Posteriorment, l'experiment es va repetir en un quadre més gran (50 metres quadrats) al fons marí de les illes Açores, i aquesta vegada en un entorn més feréstec, al mig de l'oceà Atlàntic.

Aplicacions pràctiques

Exploracions com aquestes es podrien aplicar al camp de la recerca, per exemple en la biologia o l'arqueologia subaquàtica, però també es podria traslladar a àmbits més domèstics, com els petits robots que es fan servir per netejar les piscines.

Actualment, la tecnologia es desenvolupa en un nou aparell, el Girona 500, "un robot més professional que els anteriors", explica Galceran, ja que es pot submergir a profunditats de fins a 500 metres.

A més dels estris per a l'exploració submarina, inclou una pinça que seria útil, per exemple, en el cas del rescat de la caixa negra d'un avió caigut a l'aigua després d'un accident.

"El robot captaria imatges, compondria el mosaic i una persona hauria de marcar un punt d'interès a la graella, assenyalant què vol agafar", explica Galceran.