«No vull deixar que el temps em faci córrer, no vull canviar de pell, jo només vull un món diferent» és l´última estrofa de No vull canviar de pell, una cançó del disc en directe Ben Endins (Salseta Discos, 1991), el tercer dels tretze àlbums que Sopa de Cabra va publicar durant la seva carrera. A més, aquesta cançó ara dóna nom a una exposició fotogràfica que, a través de l´objectiu de la càmera de Xavier Mercadé, segueix la trajectòria del grup gironí des de 1986 i fins arribar a 2011, quan la banda ha reaparegut a dalt dels escenaris després de deu anys d´absència. En el que han qualificat de gira per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la seva creació, i després d´haver omplert tres cops el Palau Sant Jordi, aquest cap de setmana és el moment de jugar a casa: Sopa de Cabra actuarà divendres i dissabte al pavelló de Fontajau de Girona, en dos concerts programats dins el Festival Temporada Alta i amb les entrades esgotades des de fa dies.

Fins al 4 de novembre, el Centre Cultural La Mercè acull la mostra «No vull canviar de pell», un muntatge del Grup Enderrok –en col·laboració amb l´Ajuntament de Girona– que exhibeix una cinquantena d´imatges del fotògraf Xavier Mercadé, cap de la secció de fotografia d´aquesta revista musical catalana. La mateixa cançó també ha servit per titular una biografia actualitzada i una discografia comentada de Sopa de Cabra, publicada també per Enderrok i l´editorial Cossetània.

L´exposició s´obre amb dues imatges significatives: a la dreta, el líder de la banda, el cantant Gerard Quintana, en una fotografia en blanc i negre feta durant el concert benèfic en què Sopa de Cabra va ser teloner de Tina Turner i El Último de la Fila (el 1990, a l´Estadi Olímpic); a l´esquerra, una imatge en color titulada «Un adéu per sempre?», corresponent a l´última actuació de Joan «Ninyín» Cardona (a la sala Razzmatazz de Barcelona, el 8 de novembre de 2001).

A partir d´aquí, el mig centenar de fotografies de Mercadé s´estenen, davant per davant, en una sala on es recuperen des de sessions de gravació als estudis de Música Global a Girona fins a proves de so i temps morts abans dels concerts, tot aturant-se en actuacions rellevants com la del Palau Sant Jordi el 1997 (amb una instantània que recull un moment gairebé d´èxtasi durant la interpretació del Rock and Roll de Led Zeppelin); el 1998 al pavelló de Fontajau, al Festival Altaveu de Sant Boi i al Palau de la Música; un any després presentant l´àlbum Nou (Musica Global, 1998) a la Fira del Disc de Girona, en una actuació a la Sala de Ball d´aquesta mateixa ciutat i a l´Estadi Olímpic; o el 2001 al Senglar Rock de Montblanc; a més de testimoniar el pas dels gironins per sales com Apolo, Zeleste i Razzmatazz, començant per la presentació a Barcelona –i a l´últim dels locals esmentats– del seu primer disc, el 1989, fins a diverses actuacions realitzades al llarg dels anys 90; d´aquest últim bloc, destaca una imatge que recorda l´última actuació de «Ninyín». D´anada o tornada de veure l´exposició, els nostàlgics poden multiplicar aquesta sensació caminant pel famós «carrer dels Torrats» –Nou del Teatre, molt proper a La Mercè– que donava títol a la cançó que obria el segon disc dels Sopa, La Roda (Salseta Discos, 1990).

DESCOBRINT UN GRUP DE «COMARQUES»

Xavier Merecadé, autor de les fotografies que constitueixen «No vull canviar de pell» –i que es complementaran amb imatges dels tres concerts amb els quals la banda va omplir el Palau Sant Jordi els dies 9, 10 i 11 de setembre–, explica en un article d´opinió reproduït a l´exposició de quina manera va descobrir Sopa de Cabra: una nit de 1989 a la sala Zeleste, on va acudir per escoltar una altra formació musical però va fer tard i a dalt de l´escenari es va trobar «un grup d´arreplegats vinguts de "comarques"» que ­–continua– «s´ho estaven passant teta a sobre l´escenari recuperant l´esperit stonià del rock and roll, fent versions de Led Zeppelin i cantant-li al sexe, a les dones i als ­torrats». En el mateix text, Mercadé es pregunta si aquella descoberta li va canviar la vida i es respon a si mateix que «sens dubte va ser la constatació del naixement i creixement d´un fenomen que va esclatar dos anys després en el famós concert del Sant Jordi» i que, d´alguna manera, va posar en marxa els mecanismes que tres anys després acabarien donant lloc a la creació de la revista Enderrok. El fotògraf afirma que entre aquella primera nit i el concert en el qual van fer de teloners de Tina Tuner «varen passar ampolles i anys (...) i aquells xavals gironins es van anar fent grans, immensos».

Amb poques paraules, Xavier Mercadé sintetitza alguns dels fets que van viure o afectar Sopa de Cabra en el transcurs d´aquell període. D´una banda, destaca que «van ser capaços de mirar cara a cara a Tina Turner i a El Último de la Fila a l´Estadi Olímpic, d´enregistrar un disc en directe espectacular» o d´actuar amb èxit al Palau de la Música, ja a finals de la dècada dels 90. I, d´altra banda, el fotògraf apunta que al llarg de la seva carrera els gironins van «trepitjar el cel i també l´infern», referint-se així a l´episodi en què el grup va «veure com els plovien pedres a la Devesa de Girona l´any 1992». L´incident es va produir durant un macroconcert de rock organitzat per quinze mitjans de comunicació dels Països Catalans –Diari de Girona entre ells– amb el lema «Catalunya vol viure en llibertat», al qual van acudir 15.000 persones en solidaritat amb les persones detingudes en el marc d´una acció de l´Audiència Nacional –coneguda com a Operació Garzón– coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El cartell comptava amb deu grups i cantautors com Lluís Llach, Marina Rossell, El Último de la Fila, Els Pets, Kitsch, Umpapah i Sopa de Cabra, entre d´altres. Per a aquests últims, però, no va ser una bona nit, ja que un sector del públic els va increpar i els va llençar sorra, pedres –les referides per Mercadé– i altres objectes per mostrar el seu rebuig a la decisió del grup de publicar un disc en castellà; el seu primer disc íntegrament en aquesta llengua, Mundo infierno (BMG-Ariola), va sortir al mercat el 1993 però el grup ja cantava temes en castellà en el seu àlbum de debut, Sopa de Cabra (Salseta Discos, 1989), i en la maqueta que van vendre en diversos bars de la ciutat de Girona abans de signar el seu primer contracte discogràfic. Precisament ara, i per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la fundació del grup, la revista Enderrock també ha reeditat aquella maqueta en format casset, tal com la van comprar un miler de gironins a finals dels anys vuitanta.

TRIBUT A JOAN «NINYÍN» CARDONA

La setmana vinent culminarà a Girona l´any que Sopa de Cabra ha tornat a situar-se a la primera línia de l´escena musical, i ho ha fet amb una sola absència respecte de la formació original, la de Joan «Ninyín» Cardona, desaparegut el 2002 i a qui Gerard Quintana, Josep Thió, Francesc «Cuco» Lisicic i Josep Bosch van recordar al Palau Sant Jordi tocant Seguirem somiant. El record de «Ninyín» també està present al web oficial de Sopa de Cabra, on s´informa de la creació d´un grup de tribut a Cardona (la Ninyin's Mind Tribute Band) amb motiu del desè aniversari de la seva mort i que ja té actuació prevista, el 21 de gener de 2012 a la sala La Mirona de Salt (segons es concreta en el web www.ninyin.cat).

Tornant a les properes cites de Fontajau, el Festival Temporada Alta informa que una part de la recaptació del segon concert de Sopa de Cabra –el dissabte 1 d´octubre– es destinarà a les associacions de contingut social Fundació Oncolliga Girona (Lliga catalana d'ajuda al malalt de càncer), Càritas Diocesana de Girona, Salvem L'Empordà i Iniciatives socials AD'. Aquest vessant solidari també està present en una iniciativa relacionada amb la celebració dels vint-i-cinc anys, consistent a sortejar una guitarra de Sopa de Cabra entre aquelles persones que enviïn un missatge de text –els detalls es publiciten al web oficial de la banda– i a destinar els diners recaptats a la Fundació de Sant Joan de Déu.