Sense voler ser ni un artista dominical, ni un fotògraf oficial, Francesc Riuró (Girona, 1910-2008) va deixar en morir un llegat de 5.000 fotografies que, segons l'historiador de l'art Xavier Antich (UdG), conté "una imatge molt potent, expressiva i significativa de Girona". Francesc Riuró va ser conegut sobretot per la seva tasca en l'àmbit de l'arqueologia i, en menor grau, per la seva creació pictòrica; en canvi, com a fotògraf era pràcticament desconegut. Per això, la publicació del llibre Francesc Riuró dins la col·lecció municipal Girona fotògrafs es pot considerar "la presentació en públic" d'aquest fotògraf, en paraules de Xavier Antich, autor de l'estudi introductori del llibre. El volum es presentarà demà a les 8 del vespre en un acte al Saló de Plens de l'Ajuntament.

Francesc Riuró va ser delineant de professió, tasca que va combinar amb l'arqueologia i la creació. Els seus inicis van estar lligats a la figura de Rafel Masó. Després de la guerra de 1936-39 va ser apartat de tots els càrrecs per haver lluitat en el bàndol republicà. No va ser fins al 1942 que va accedir a una plaça de funcionari com a delineant i topògraf de la delegació de Girona del Ministeri d'Obres Públiques, ocupació que va exercir fins que es va jubilar, el 1980.

El seu llegat fotogràfic, en bona part dels anys quaranta als anys seixanta, es conserva al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l'Ajuntament de Girona i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Per Antich, Riuró és autor d'una "obra extraordinària per la seva quantitat i qualitat". "Amb una preparació fonamentalment autodidacta i una dedicació completament amateur, no va tenir, en vida del seu autor, una difusió mínimament significativa o rellevant". "Tot i que probablement era membre de l'Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província, la seva obra no va ser mai objecte d'atenció pública".