L'editor d'Edicions de l'Ela Geminada i professor de Filosofia Antiga de la UdG, Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1973) ha gua?nyat el premi Bonmatí d'articles periodístics de 2011, dotat pel Rotary Club de Girona amb 1.500 euros, per l'article titulat El carrer d'en Pere Rodeja, publicat el passat mes de juliol a l'edició gironina de La Vanguardia. L'article evoca el món solemne que, per l'acumulació de saber en lletra impresa, transmet la llibreria Geli de Girona, però destaca sobretot l'ambient de carrer que es respira a l'interior de l'establiment, convertit sovint en un passadís que molts aprofiten per transitar entre l'Argenteria i la Cort Reial. En aquest sentit, l'article sosté que aquest és, de fet, el carrer d'en Pere Rodeja, nom del llegendari propietari de la llibreria, ja traspassat, i que segons algunes veus, la ciutat està en deute amb ell perquè encara no li ha dedicat un carrer.

L'acte de lliurament es va celebrar ahir a la Casa de Cultura de Girona. Ponsatí va explicar que el seu article vol ser "un viatge per la morfologia d'una llibreria molt especial, Can Geli, que sens dubte no seria la que és si "en Pere de Can Geli" no n'hagués estat l'ànima i el factòtum durant dècades.

D'altra banda, Ponsatí va opinar que Girona "ha deixat de ser una ciutat grisa i negra i és una ciutat d'oportunitats, oberta al món, millorable, com totes les ciutats del món, però ni més ni menys tancada que qualsevol altra".

També es va mostrar convençut de la importància que uns mitjans de comunicació de qualitat tenen per a una societat: "Estic convençut que la llibertat d'un poble i la seva maduresa democràtica es juga, sobretot en la capacitat dels seus mitjans de comunicació per ser crítics, per esdevenir espais de llibertat crítica i desacomplexada. Si els diaris es limiten a dir allò que els seus lectors saben i esperen que diran, ja els podem tancar tots avui mateix. Em temo que bona part de la premsa espanyola, avui, es limita a jugar a aquest joc. I això explica moltes coses. Catalunya és, en aquest sentit, excepcional. I Girona representa una doble excepció".