L'obra amb la qual el reconegut pintor Joan Mateu (Salt, 1976) va guanyar el concurs de cartells de les Fires de Girona 2011 ha aixecat molta polèmica. I és que més enllà de les objeccions creatives o artístiques -tan subjectives- el fet que Mateu utilitzés altres imatges (obres originals) per a la confecció del collage guanyador, ha ocasionat que aquesta obra derivada (una condició encara desconeguda per a molts) hagi portat a confusions i acusacions injustificades com les de plagi.
El cas de Joan Mateu ha sigut molt mediàtic, però cal recordar que a Salt -també aquest 2011- es va viure una polèmica similar durant, precisament, el concurs de cartells de la Festa Major. En aquest cas, alguns dels concursants van acusar Rosor Segura (la guanyadora del concurs) de plagi, perquè l'obra guanyadora era una composició creada íntegrament amb imatges i cliparts ja existents de tutorials o bancs d'imatges. Es tractava, un cop més, d'una obra derivada.
Per això, en primer lloc, tal i com convé l'advocat Josep Jover, especialista en temes de propietat intel·lectual i drets d'autor, és important destacar que cap de les dues obres guanyadores és un plagi, "ni la de Segura ni tampoc la de Mateu, òbviament". Es tracta en ambues ocasions d'obres derivades, que en termes de legislació dels drets d'autor, es defineixen com obres intel·lectuals creades a partir d'altres obres ja existents i subjectes als drets d'autor de l'obra original.
Per això quan Joan Mateu justificava la utilització d'obres originals deia: "la foto per si sola no té cap gràcia; la guanya pel conjunt de la composició que he fet jo". Mateu feia referència als processos de transformació, adaptació i modificació propis de les obres derivades i que precisament les diferencien de les reproduccions.
En aquest sentit, Jover afegeix que la principal diferència entre plagi i obra derivada: "Rau en la voluntat d'aportar un pes intel·lectual a l'obra, d'aportar-hi valor afegit. Així, doncs, si l'obra té elements d'altres obres originals però el seu significat és completament diferent estaríem davant d'una obra absolutament nova i protegible".
Per això, tot i que és innegable que no es van respectar els drets morals -efectuant un ús no autoritzat de fotografies de Juan Enrique Alcalà Zamora i Irina S (Bluecitricsart) en el cas de Mateu-, no es pot parlar de plagi sota cap concepte, perquè com assenyalava Jover: "el seu significat és completament diferent".
A més a més, la rentadora d'Alcalà Zamora, un jove fotògraf, no estava subjecta a cap llicència i, per tant, com apunta l'advocat, "en principi si pengem fotografies a la xarxa sense cap tipus de limitació, i sense fer cap especificació, no hi ha cap tipus de limitació en el seu ús, modificació o explotació".
En aquest sentit Jover afegeix: "El que no pot ser és que qualsevol persona que hagi fotografiat una rentadora digui que com que la idea era seva, ell és el pare de la idea. Una altra cosa seria que l'autor inicial hagués fet una composició amb una ciutat on els blocs d'edificis fossin fotografies de rentadores. Llavors sí que hi hauria indicis de plagi". Un cop més l'advocat destaca la importància de la significació i el valor intel·lectual en la confecció d'una nova obra a partir d'altres originals.
Jover, a més a mes, també especifica que en el cas de Mateu, "Ens trobem davant un cas d'un artista que en més d'una ocasió ha utilitzat la tècnica de collage, i per tant aquesta forma part dels seus processos creatius, de la seva trajectòria i de la seva pròpia propietat intel·lectual. El cas de la catedral m'ha semblat claríssim, un senyor fotografia una rentadora i un altre artista en fa un collage, de la mateixa manera que hi ha gent que fa obres amb retalls de diaris".
Internet i creació col·lectiva
Amb la digitalització i l'arribada d'Internet, la creació de continguts es diversifica i es creua amb diferents tecnologies, llenguatges i noves xarxes socials que generen nous models de comunicació i relació. Hi ha una ruptura amb els models tradicionals de producció per la convergència de mitjans i canvien les normes del joc.
Els usuaris, fins ara públic, audiència o espectadors ara també generen contingut i tenen accés a les eines de creació.
Això ens condueix a un nou estadi on la figura del "Creador" queda diluïda, ja que ara tot som creadors potencials (generem informació en blocs, podem modificar programes de software, compartir fotografies,cançons...).
Fins ara les obres culturals eren immutables, sobretot per les restriccions tecnològiques (paper, cassets i vinils eren molt difícils de transformar).
La xarxa, però, ens brinda oportunitats fins ara inimaginables que posen els vells models de creació i explotació cultural contra les cordes. Sorgeix un nou tipus de creador, sense pretencions, que amb la seva qualitat d'usuari, cada vegada distingeix menys entre producció i consum cultural. Els creadors de la cultura del "remix".
"Els casos de Mateu i Segura fan referència a qüestions ètiques o d'educació". L'advocat Josep Jover conclou que ens trobem davant de dues obres derivades que en cap moment poden ser titllades de plagi. Tot i així, Jover afegeix que "no costava res ser una mica cortès" i mencionar que s'havien utilitzat altres obres originals. Fins i tot especificava que no era necessari incloure cap signatura, "amb una simple menció n'hi hagués hagut prou".
