Urbanisme, canvis al tron, economia i demografia, però també aiguats, epidèmies i festivitats: absolutament tots els àmbits socials, polítics i econòmics queden reflectits en un document essencial per a una ciutat com ho és l'acta d'un ple municipal, encara que sovint no ens adonem del valor històric que poden acabar assolint.

Per posar en valor aquest "document clau" per entendre la història de tota població, segons l'arxiver municipal de Girona Joan Boadas, des d'ara el lloc web del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de la ciutat compta amb un pou sense fons de material històric digitalitzat: 251.101 pàgines, ni una més ni una menys, que recullen els llibres d'actes dels plens municipals des de 1601 fins al 1910.

En total, es tracta de 299 volums que encara s'ampliaran més en un futur, donat que se'n conserven des de 1345 i fins avui dia (tot i que d'acord amb la llei de protecció de dades, les més recents encara no es poden difondre públicament).

"Cada mes, quan es reuneix el ple de l'Ajuntament de Girona, es repeteix un acte que tenim documentat des del segle XIV", explica Boadas, tot i que en aquell moment dels regidors se'n deia "jurats de la ciutat", i de les actes, "manuals d'acords". Va ser fins el 1719 que recollien les reunions del Consell General de la ciutat, però a partir d'aquell any i arran de la introducció del Decret de Nova Planta, van passar a denominar-se amb la terminologia actual.

La tasca de digitalització d'aquestes 251.000 pàgines s'ha fet al llarg de més de 10 anys, tot i que quan s va iniciar "no tenia com a objectiu penjar-se a Internet", segons Boadas: "Era impensable, fa només una dècada, pensar que una quantitat semblant d'informació pogués estar a l'abast de qualsevol ciutadà o investigador amb tanta facilitat". En aquell primer moment, es va fer per "evitar el deteriorament de la documentació", i poder-la proporcionar en un suport digital als investigadors.

En aquells primers manuscrits (que fins el 1845 es complementaven cosint-hi els documents tractats a les sessions o els documents de presa de possessió de càrrecs) hi predominava el català combinat amb el llatí, fins el 1717. A partir de llavors, el castellà va ser la llengua principal.

Aquesta és només una mostra de com les actes dels plens van esdevenir un autèntic marcador del "pols de la ciutat", segons Boadas, reflectint "els canvis d'idioma, de monarquia, la repercussió del franquisme en tota la seva duresa, i els aspectes quotidians d'una ciutat". És per això que segons l'arxiver "no es pot fer cap estudi de Girona sense passar per aquesta documentació".

Imatge fixa i en moviment

Pero a banda d'aquesta documentació textual, que recopila quatre segles de plens municipals, el lloc web del SGDAP també s'ha ampliat amb noves imatges fotogràfiques i televisives, custodiades al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI).

Entre aquestes destaquen unes 750 fotos del fons Antoni Varés, conegut cineasta i cartellista gironí que també va desenvolupar part de la seva carrera centrant-se en la fotografia. La seva obra és, en paraules del SGDAP, "un valuós treball de fotografia de postguerra que il·lustra profusament la societat gironina del moment"; la seva singularitat, però, radica en la fotografia de les seves pel·lícules, imatges que es captaven durant els rodatges i que deixaven constància de la llum, el vestuari o el maquillatge utilitzats.

També es completa la segona fase de la intervenció al fons fotogràfic d'El Punt; en breu, i a través d'un conveni, es farà el mateix amb el Diari de Girona.