"Més enllà de quatre tòpics, encara s'ha dit i escrit molt poc sobre aquest grup pagès, el dels masovers, que va tenir una presència dominant en el camp català durant les èpoques moderna i contemporània". Així ho explica l'historiador Enric Saguer al pròleg deForçats a foc i llum, un llibre que ell mateix ha coordinat i que recupera la història oral dels últims masovers de la regió de Girona.

El volum ha anat a càrrec d'onze historiadors del Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines i l'Associació dels Masos de Torroella de Montgrí i l'Estartit, i "s'hi recull el testimoni oral de trenta-nou relats de vida, de persones que en un moment o altre han estat masovers".

Els autors van realitzar tot d'enregistraments entre els mesos de març i abril de 2007 que, en total, representen cent trenta hores de conversa que han estat transcrites en la seva totalitat. La finalitat del recull, segons afirma Saguer, és la d'obtenir uns relats que, "posats en paral·lel, ens permeten observar tant unes pautes comunes com experiències divergents".

El mètode de treball, el de la història oral, és considerat interessant pels autors perquè "permet abordar moltes qüestions que són difícilment resolubles a través de textos escrits". Tanmateix, la metodologia planteja la dificultat de documentar la major part dels temes que conformen un relat de vida, tot i que serveix, perquè "no sempre el que diuen els documents és més real". En aquest sentit, la recerca ha permès demostrar que l'aplicació de determinades clàusules dels contrac?tes entre els propietaris i els masovers "no es feia amb la rigidesa que el propi contracte indueix a pensar".

Una història poc coneguda

Amb tota probabilitat, la masoveria s'extingeix. I ho fa com a conseqüència de canvis profunds que afecten tant el col·lectiu dels propietaris rendistes, les modalitats d'aprofitament de la terra, com la impossibilitat de mantenir unes relacions interpersonals que van ser "un instrument d'explotació del treball pagès, que estenia una xarxa de relacions marcades per la subordinació i que, a partir de mitjan segle XX, havia mantingut els agricultors en unes condicions de vida marcadament inferiors a les de la resta de la població".

Els autors, però, expliquen que el de la masoveria és un terme de difícil descripció. Rosa Congost, Pere Gifre i Enric Saguer revelen al primer capítol les dificultats lexicogràfiques del terme, perquè "molts diccionaris de la llengua no recullen un dels significats freqüents per la dificultat de donar una definició breu i unívoca de la masoveria com a tipus contractual". Segons els autors, qualsevol intent de definició pot pecar fàcilment de reduccionisme i pot fer abstracció de la rica varietat de situacions que poden incloure's sota el terme de masoveria tant en l'espai, com al llarg del temps.

La masoveria, a més, no ha estat mai una categoria amb reconeixement legal específic i, per exemple, només a la compilació del dret civil català, del 1984, se'n fa una referència breu. I si la documentació es troba amb estretors en el moment de definir la ?masoveria, els investigadors han comprovat que els propis masovers, en els seus relats, "proporcionen respostes confuses i ?sovint forçades per la insistència dels investigadors". Això sí, la ?confusió del present no pot ?amagar que la masoveria té una tradició que es ?remunta a la baixa Edat Mitjana i, més concretament, als segles XIV i XV.