07 de febrer de 2012
07.02.2012

Mor Antoni Tàpies als 88 anys

L'artista va ser un dels protagonistes de la vida cultural de la dècada del
dos mil a la ciutat de l'Onyar

07.02.2012 | 01:00
Tàpies, davant la seva "Composició", feta expressament per a Caixa Girona, que es pot contemplar a l´edifici de La Caixa del carrer Migdia.

L'art d'avantguarda català del segle XX ha quedat orfe d'un dels seus darrers exponents: ahir moria el pintor, escultor i teòric artístic Antoni Tàpies, un dels grans mestres pel seu estil propi, matèric i espiritual. El comiat li arribava al seu domicili de Barcelona als 88 anys, després d'una vida dedicada a un art que va cultivar fins als darrers moments: la seva mort suposa la desaparició de l'últim pilar de l'avantguarda catalana de postguerra, que va tenir la seva eclosió en el moviment "Dau al Set" i en l'informalisme.
Nascut el 1923 en una família de tradició editorial, burgesa i catalanista, als 18 anys va patir una llarga convalescència per tisi durant la qual va començar a dibuixar; i encara que en recuperar-se va compaginar la seva nova passió amb els seus estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, el 1946 els va abandonar per dedicar-se de ple a dibuixar i pintar.
Va ser un artista autodidacta (només va estudiar un temps a l'escola de Nolasc Valls), i en la seva recerca d'una nova espiritualitat va descobrir també les religions orientals, sobretot el budisme zen. Per això moltes de les seves obres, malgrat ser matèriques, s'han d'entendre des d'una perspectiva mística que pretén transformar l'interior de l'observador.
Va exposar des dels anys 40, i va fundar en plena postguerra Dau al Set juntament amb el poeta Joan Brossa i els pintors Joan Ponç i Modest Cuixart, entre d'altres, tot i que se'n va desvincular el 1951.
Tàpies va conèixer l'any 1948 Miró, un dels artistes que més admirava. Dos anys després, de la mà d'Eugeni d'Ors (qui el va convidar al VII Salón de los Once de Madrid) va fer la seva primera exposició individual, a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell mateix any va viatjar a París amb una beca de l'Institut Francès i hi va conèixer Picasso, i va contactar amb les idees revolucionàries d'esquerres i la pintura abstracta. El 1956 va ser presentat per Salvador Dalí a Estocolm, una ciutat on va exposar al costat de Tharrats.
Sempre va ser sensible als esdeveniments polítics i socials del moment: a finals dels 60 i principis dels 70 va intensificar la seva oposició al règim i ensalça la catalanitat en llenços com L'esperit català, Pintura romànica amb barretina Sardana, totes de 1971. Va ser empresonat per assistir a una assemblea clandestina al monestir de Montserrat per protestar contra el procés de Burgos.

La seva fundació com a llegat
Conceptualment, es va interessar per la idea de dolor i del pas del temps; i com a símbols, la seva obra sempre va estar marcada per les creus i les ics, així com les T majúscules del seu cognom i el número 4 (que representava els quatre elements i els punts cardinals).
Ja als anys 90 va acceptar encàrrecs institucionals com Les cuatre cròniques de la sala Tarradellas de la Generalitat, els murals dels pavellons de Catalunya i del CIO a l'expo de Sevilla, o una capella laica per a la Pompeu Fabra. La que va quedar sense fer, però, va ser el mitjó de 18 metres projectat per a la Sala Oval del MNAC.
El 1990 va crear la seva fundació, ubicada en un edifici creat pel modernista Domènech i Montaner; allà s'hi mostra no només la seva obra, sinó també la d'altres artistes contemporanis. L'1 de gener del 2008 va tancar les seves portes per obres, reinaugurant-se al març de 2010 amb una versió del mitjó que hauria volgut per al MNAC, però a menor escala. Aquell abril, el rei Joan Carles li concediria el títol nobiliari de marquès de Tàpies pel seu "gran contribució a les arts plàstiques d'Espanya i del món". D'altres reconeixements, entre els prop de mig centenar que va aconseguir, són el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, la medalla Picasso de la Unesco, el Velázquez del Ministeri de Cultura i el Praemium Imperale de l'Associació Artística de Japó. El setembre de 2011, la seva obra des dels anys 50 i fins a les darreres creacions va ser objecte d'una exposició cronològica a la Fundació que es fixava en l'evolució de tècniques i materials.
A la seva mort, Tàpies deixa com llegat a la ciutat que el va veure néixer la fundació on "resideixen" 2.300 pintures i escultures, i 3.100 dibuixos, gravats i litografies dels seus fons personals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona