Un centenar d'artistes d'arreu de Catalunya participen en una acció en defensa del Zer01

Si algú encara pensava que la pintada de vidres del Canòdrom havia estat un fet aïllat, ja disposa de la segona entrega d'una acció que, com comentaven alguns dels assistents a l'acte, pot convertir-se en habitual: ahir al migdia, amb una puntualitat insòlita, un centenar de persones vinculades al sector de l'art contemporani -entre creadors, crítics i gestors- van escenificar, rodet en mà, el seu total desacord per la destitució fulminant de David Santaeulària i pel tancament de l'Espai Zero1 d'Olot, un dels centres de referència a les comarques de Girona que ell mateix dirigia en solitari i, segons els responsables de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, amb un pressupost exsangüe.

L'acció d'ahir, més enllà de l'empastifada de vidres, volia cridar l'atenció sobre una situació vista pel conjunt de la comunitat artística com a inadmissible. I és que, com declaraven al text que va servir per convocar la protesta, "en contra del que afirma el comunicat de l'Ajuntament d'Olot, no és cert que la Generalitat hagués deixat de donar suport econòmic a l'Espai Zero1, sinó que és la corporació municipal la que no està disposada a assumir les seves responsabilitats". En aquest sentit, es volia recordar als responsables polítics que "l'art és una forma de coneixement i una eina d'interpretació crítica indispensable i la seva pràctica i accés formen part dels drets culturals de les persones".

Justament per això, ahir van coincidir al claustre del Museu Comarcal de la Garrotxa representants de tots els col·lectius artístics del país, gestors de Lleida, Vic, Tarragona, Figueres, Girona o Barcelona, artistes i crítics que rares vegades és possible veure interactuar de manera tan estreta i, sobretot, en un nombre tan elevat. L'èxit de la convocatòria, segons els seus organitzadors (entre els quals destacava Pep Fargas, antic regidor de Cultura d'Olot i un dels responsables del Pla de Cultura que va fer possible l'Espai Zero1) té molt a veure amb tot el que representa el cas olotí per al conjunt del territori català.

L'eliminacio física

La valoració final no podia ser més clara i taxativa: "En les actuals circumstàncies, podem entendre la voluntat d'estalvi i contenció de la despesa, però en cap cas podem admetre que s'elimini de soca-rel tota una àrea cultural. Una cosa és reduir el pressupost en un determinat percentatge i una altra de ben diferent és suprimir tota l'activitat generada en i des d'aquest àmbit". Per tot això, es va concloure que "l'equip de govern passarà a la història per haver sabut trobar una alternativa a les retallades: l'eliminació física".